TACCLE (Teacher’s Aids on Creating Content for Learning Environments o el que és el mateix Recursos Didàctics per a la Creació de Continguts per a Entorns d’Aprenentatge), és un projecte multilateral Comenius, finançat per la Unió Europea.

Aquest projecte es basa en la creació de continguts d’alta qualitat per entors d’aprenentatge, bé en educació obligatòria com de persones adultes. Es tracta de formar al professorat sobre la manera de crear aquests continguts, sent aquest el principal objectiu de TACCLE: l’ajuda al professor per a desenvolupar els seus propis materials per e-learning i posar aquestos a disposició d’altres companys.

Dins dels socis d’aquest projecte està la Junta d’Extremadura, especialment la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent. Ja sabem que molts cops, tanmateix molts dels errors que puguin realitzar, a Andalusia estan al capdavant en això de l’aplicació de les TIC a l’educació en aquest país.

Els resultats d’aquest projecte (fins ara) han estat els següents:

• Publicació d’un llibre TACCLE amb tutorials i manuals d’orientació, que us penjo a continuació (Manual e-learning (TACCLE))
• Un curs internacional Comenius de formació del professorat un cop l’any i altres de nacionals, per a desenvolupar habilitats que es puguin desenvolupar en les aules
• Fulletons informatius en varis idiomes per difondre TACCLE (Fulletó informatiu TACCLE)
• Descarregues d’interès
• TACCLE Wiki (només per usuaris registrats) -un bon espai col·laboratiu-
• Un lloc web amb tota la informació:  www.taccle.eu

Avui ha arribat a les meves mans la nova proposta de Pacte Educatiu que ha presentat el ministre d’educació i, a diferència de la proposta anterior, que vaig descriure com un “no res” de nou, aquesta presenta unes certes implicacions en l’ESO, el Batxillerat i la funció docent, que no em desagraden del tot, tanmateix poder millorar-se.

En primer lloc, el que m’ha cridat l’atenció és la proposta d’agrupació de màteries en àmbits als primers cursos d’ESO, amb la consegüent reducció de matèries i de nombre de professors que intervindrien en 1r i 2n d’ESO. Això em fa pensar en la conversió dels dos primers cursos d’ESO en el que ja existia anteriorment en l’antiga EGB, amb professors generalistes. Tindran un professor per tot l’àmbit científico-matemàtic, un per l’àmbit social i l’altre pel lingüístic? Desapareixerà la Tecnologia? Sembla ser que els trets van per aquí. A mi com a professor de Tecnologia m’hauria de preocupar que desaparegués en el primer cicle, però no és així ja que els canvis en 3 d’ESO i Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI), poden arribar a fer que la Tecnologia sigui el que es va pensar en un principi de formulació de la LOGSE (una llei de base no del tot dolenta però aplicada nefastament, i sense recursos).

A continuació observo que un alumne que hagi repetit segon d’ESO i no superi el curs, sent major de 15 anys, podrà accedir directament a un PQPI, cosa que veig molt bona, ja que allà es sentirà més còmode i aprofundirà en les seves habilitats, per a posteriorment poder-se derivar a un Cicle Formatiu de Grau Mig (CFGM). Jo això ja ho faria amb l’alumne més gran de 14 anys, ja que mantenir-lo aquell any (dels 14 als 15) en el centre educatiu, quan ja té clar que vol assolir competències professionals és una mica absurd. Em farà cas el Ministre o algun alt càrrec d’Educació?

A 3r d’ESO s’aplicaran atencions individualitzades, amb l’introducció de programes de diversificació curricular, que substituiran als PROA (que es seguiran aplicant a primer cicle d’ESO) i als Programes per a Alumnes amb Altes Capacitats. Si suspenen 3r d’ESO poden optar per dues opcions: repetir o bé anar a un PQPI (2 anys de durada), on si aproven tots els mòduls se’ls acreditarà una certificació professional, a més de donar-los el títol de Graduat en ESO. Si només aprovessin els mòduls de qualificació professional de nivell 1, tindrien l’accés directe a un CFGM.

A 4t d’ESO hi haurà dues opcions: una per als alumnes que vulguin cursar Batxillerat i l’altra per als que vulguin cursar CFGM, però totes dues opcions poden permetre anar a un lloc o a un altre (p.exemple, si un alumne fa la via de Batxillerat i la supera pot anar a un CFGM i a l’inrevès). Això és una mica ilògic, ja que la major part de la gent que vol fer un CFGM ja haurà elegit la via del PQPI. Serà això una manera encoberta de fer el batxillerat de 3 anys?

Al Batxillerat hi haurà la possibilitat de que una part de les matèries es cursin de forma virtual.

I com a darreres novetats (que no ho són tant ja que en l’altre esborrany de pacte que us vaig penjar ja us ho comentava), la d’una prova estatal a 2n i 4t d’ESO… i finalment per als docents sembla ser que finalment se’ns obrirà la porta als professors de secundària de poder realitzar una mobilitat a altres ensenyaments (inclourà això el “gheto” universitari, o les pressions de les universitats per col·locar els seus afins prevaldrà?).

Esperant properes versions d’aquest pacte, que com ja he comentat anteriorment, m’agrada molt més que la primera versió.

A continuació el Pacte Educatiu (en pdf) per a que el pugueu llegir tranquilament…

Documento-pacto Educativo 25-02-10-2

Sempre havia vist programes tipus “NetOp” pel control d’aules, la majoria d’ells amb llicència privativa d’ús, però gràcies a un comentari realitzat pel company Samuel en la darrera entrada del bloc, m’assabento que existeix un programari GNU (per a Windows -del 2000, passant per XP i Vista,  fins 7- i Linux) anomenat iTALC (“Intelligent Teaching and Learning with Computers). Aquest programa permet monitoritzar tots els equips que pertanyen a una xarxa, cosa idel per a les aules d’informàtica dels centres educatius. El professor pot supervisar i monitoritzar el treball dels alumnes, iniciar i apagar equips, bloquejar-los, realitzar funcions de xat, utilitzar escriptoris remots i compartir la seva pantalla amb els alumnes.

Les seves característiques principals són les següents:

• Permet ser utilitzat en el centre educatiu, podent-se configurar diferents aules i diferents agrupacions d’alumnes (p.exemple, podem tenir els alumnes de 2 d’ESO i 3 d’ESO, amb diferents nivells de configuració)
• Monitoritza totes les pantalles dels equips pertanyents a la xarxa amb un retard inferior als 5 segons, permetent fer snapshots (fotografies instantànies) sobre les mateixes
• Permet el control remot dels equips controlats
• El professor pot mostrar la seva pantalla als alumnes en temps real
• Missatgeria instantània entre tots els membres de la xarxa controlada (amb diferents nivells de bloqueig d’aquest xat)
• Es poden bloquejar des de l’ordinador del professor qualsevol dels altres equips de la xarxa
• Fàcil execució d’ordres remotes via l’ordinador del professor, que afectaria a tots els altres equips

A continuació us penjo també un manual per a que pugueu fer-lo funcionar (molt bàsic però molt entenidor)

Manual utilització iTALC (Ángel Luis Morales Fabra)

Una demostració visual (mitjançant un vídeo) de la seva utilització (no, no, aquest no té musiqueta)

I, com no, la pàgina web d’on us la podeu descarregar! (i la versió en castellà aquí).

Penseu que si realitzeu comentaris en la web i suggerències per mail, a mi em permeten anar penjant nou material útil per les classes, a més d’interactuar d’una manera més directa amb tots vosaltres (penseu que també disposo de perfil en Facebook i en Twitter). Gràcies per permetre que segueixi aprenent i compartir aquest aprenentatge amb tots vosaltres.

A la pàgina web següent em trobo amb un vídeo que m’ha impactat moltíssim, precissament trobant-nos enmig del desplegament dels portàtils dins del pla Escola 2.0. Un professor de física de la Universitat d’Oklahoma destrueix un portàtil, ja que diu que els portàtils a les aules tan sols distreuen l’alumnat i no aporten res a l’ensenyament. Suposo que deuria estar fart de que els seus alumnes estiguessin més pendents de xatejar, visualitzar vídeos, etc. que de la seva classe. Ens passarà el mateix, o els nostres alumnes d’ESO seran més civilitzats que els universitaris d’una de les millors universitats d’Estats Units?

* Com a decepció, la prova va ser premeditada i el portàtil ja estava mort. Però això no obsta per no fer una reflexió important sobre aquest punt concret, del què he parlat previ al vídeo.

Quants dels coordinadors TIC (quedava millor el nom de coordinadors d’informàtica, però “a que molen les sigles”?) dels centres educatius restringien l’accés a determinades pàgines i serveis (Facebook, Tuenti, Messenger, etc.), em trobo amb l’existència d’un sistema (que em va comentar un alumne) per a poder accedir al messenger tanmateix tenir “capat” el servei. El sistema és eBuddy, una aplicació de missatgeria instantània online, que permet accedir als serveis messenger de Hotmail, Yahoo, etc. des de la web, i sense tenir instal·lat cap programa. No requereix ni tan sols “registrar-se”. Es pot utilitzar des de qualsevol equip, i també mitjançant telefonia mòbil.

Quina por la “lliure” disposició de netbooks per part de l’alumnat! Escola 2.0 és un “fiasco” anunciat… i això que fet d’una altra manera se’n podria haver tret molt de suc. Alguna vegada consultaran als que dia a dia estem utilitzant les TIC amb l’alumnat? o es seguiran fent les actuacions des d’un despatx sense xafar la realitat? Espere’m que algun dia això pugui canviar, ja que l’únic que succeeix és que les bones idees, s’espatllen quan es duen a terme (ja que es fan d’una manera molt “batussera”).

Via un tweet que prové d’una de les persones que segueixo a Twitter, em trobo amb la presentació de Frank Calberg sobre “11 avantages d’utilitzar un blog a l’educació“. Us penjo la presentació, a més de redactar posteriorment (després de la presentació), la traducció resumida (a la meva manera) d’aquestos 11 avantatges (ja que l’original està en anglès).

1. Utilitzar un blog fa que puguem ensenyar en qualsevol lloc i temps (ja que només necessitem una connexió a internet i un equip informàtic adient)
2. Fa que puguem realitzar un ensenyament més orientat a la demanda real de l’estudiant, ja que estarà “centrat” en ell
3. Encoratja al professor a ser més actiu durant les classes, ja que participa de primera mà en tot el material utilitzat
4. Ajuda a adquirir competències en l’escriptura per als docents (obliga a fer una recapitulació gramatical, que a vegades tenim més que descuidada)
5. Permet realitzar canvis d’una manera senzilla en els conceptes d’aprenentatge
6. Convida a alumnes i altres docents a participar-hi, amb enquestes o altres mètodes “incrustats” en ell
7. Fa que l’educació sigui menys rígida, i per tant més informal, amb els avantatges i inconvenients que això presenta
8. Fa que més gent s’involucri en el projecte (ja que podem rebre aportacions de visitants, que poden enriquir-lo)
9. Facilita la utilització d’imatges (s’ha acabat el repartir aquelles fotocòpies pràcticament indistingibles!)
10. Redueix costos en material docent per als alumnes i professors (ja que podem tenir-ho tot disponible sense costos afegits)
11. I finalment, encoratja a “anar més enllà” i contínuament anar innovant!

Una altra entrada per recordar-vos que els “blogs” són una de les grans eines que disposem com a docents, que ens permeten d’una manera flexible, ser utilitzats en les nostres classes.

Sembla ser que la “lacra” de l’atur no afecti a totes les carreres per igual, ja que segons la distribució del nombre de sol·licituds per plaça, en les oposicions convocades aquest any a Catalunya del cos de mestres, ens trobem amb un màxim de 3 persones per plaça, i en algunes especialitats (com PAN i PMU) menys de 2 opositors per plaça convocada. Crec que potser, a Catalunya, ja que es permetia que llicenciats cobrissin substitucions i interinatges a primària (per la manca de diplomats en magisteri), es permetés que també aquestos puguessin presentar-se a aquestes oposicions a primària, ja que no s’entèn que per fer d’interins “serveixin”, però per optar a una plaça, en la qual han estat treballant, i molts d’ells més que correctament, no. Però com ja sabem, aquestos són alguns dels pactes “relativament obscurs” dels sindicats educatius. Sort per als opositors, ja que aquest any ho tindreu “relativament” fàcil!

Darrerament s’està parlant molt de Buzz, la darrera “delicatessen” de Google, però no cal oblidar el molt denostat Google Wave, al qual sols es podia accedir en un inici mitjançant invitació. Aquesta presentació sobre els usos didàctics de Wave, ha estat realitzada per Daniele Pauletto, i entre els usos més destacats estarien:

• Intercanvi d’informació de manera àgil
• Comunicació en temps real mitjançant Wave Live Messenger
• Inserció de continguts digitals (mapes, texts, etc.)
• Traductor de textos inclòs
• Wikify, etc.

Jo sincerament, que l’he estat trastejant les darreres setmanes, no m’acaba de fer el pes, a més de la dificultat, que presenta almenys en el meu cas, d’introduir-li els paràmetres que facin l’eina col·laborativa. Em segueixo quedant amb Twitter, Wikispaces, Moodle, els fòrums i els blocs com a eines educatives…però seguiré provant “noves” eines en el futur. M’agrada provar tot el que cau a les meves mans, i que vegi que puc utilitzar-lo en la vessant educativa; per tant si coneixeu alguna eina “interessant” m’ho comenteu.

Després que Ernest Maragall, germà de l’antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall (a propòsit,t ambé és el Conseller d’Educació de Catalunya), hagi presentat la seva dimissió aquesta tarda, degut a discrepàncies amb el tripartit, la cosa no està gens clara. Les darreres notícies informen que el president Montilla, no li ha acceptat aquesta. Però això no ha fet res més que començar!

No us dóna la sensació, com si a Catalunya s’invertís la tònica, i que en aquesta ocasió, un dels capitans fos dels primer a abandonar el vaixell abans d’afonar-se? Però com ja sabeu: “Catalonia is different”.

Avui ha sortit publicada la llista provisional d’aspirants admesos i exclosos a les proves convocades per a l’ingrés a la funció pública. Podeu realitzar reclamacions fins divendres 26/2.

Es tracta d’una llista desglossada per cossos i especialitats i l’exempció o no de les llengües oficials a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Podeu consultar la llista, o bé a les Delegacions d’Educació (les qual es troben en l’enllaç superior), o bé a la següent adreça, amb el vostre usuari i contrasenya de l’xtec en cas que sigueu interins, o bé amb un usuari temporal que us podreu crear desde la mateixa.

Espero que tingueu sort!

A propòsit, encara estic acabant de polir lo de penjar en l’entorn moodle el material, ja que es tracta d’una feina més feixuga del que em pensava, però ja hi ha alguna especialitat disponible.

Excepcional document vist a la següent web, on ens fa plantejar que alguna cosa falla en l’aprenentatge de l’anglès al nostre país. Potser seria una cosa que podríem tenir en compte en el nou “Pacte per a l’Educació”? Els caps de setmana són per reflexionar amb humor (que és el que millor sabem fer!).

Suposo que el següent vídeo presenta com li agradaria que fos l’educació al ministre d’Educació d’algun país. Recordeu la frase d’aquell senyor dient que per motivar els alumnes hauríem de fer més divertides -amenes- les classes, sense oblidar una gran dosi de “talante” i democràcia. Per si no ho recordeu, us penjo les seves declaracions transcrites directament d’Europa Press (01/02/2010):

El ministro de Educación,  ha advertido de que “los problemas de autoridad tienen que ver con algunos modelos un poco rígidos de un señor que habla y otros que escuchan” y aseguró que esto “se combate” con “clases más amenas y activas”, así como “con más democracia, participación, comunicación, innovación educativa, proximidad, tutorizaje y trabajo en equipo”.

Seria bo que algun dia es posés al capdavant d’una aula -i no d’universitat, ni cinc minuts per fer la inauguració de torn-, i no assegut en la seva fastuosa cadira de pell.

Recordeu que les reflexions anteriors són pròpies d’una ment “calenturienta”, i que segurament malinterpreta la realitat objectiva actual.

Fa tan sols un parell de dies, alertaven als usuaris de comptes d’usuaris de XTEC de missatges fraudulents que demanaven les dades d’identificació personals d’accés als seus serveis (identificador i contrasenya). Es comentava que aquells missatges eren un intent de pishing i que la millor opció era no respondre’ls. Aui publiquen en la web principal de la XTEC el següent:

“Per un atac de seguretat a la xarxa que afecta a les webs personals i a les webs de centres, s’ha suspès temporalment l’accés FTP. No es podran publicar nous continguts fins a la resolució del problema i la restauració del servei. Per evitar la propagació del codi maliciós, es recomana: no utilitzar el navegador Internet Explorer, actualitzar els sistemes operatius, actualitzar el programari antivirus i canviar les contrasenyes“.

Si relacionem la nova notícia amb l’anterior es podria suposar que algú que posseeixi claus (contrasenyes) d’un cert nivell ha caigut de quatre potes a l’intent de pishing, i que gràcies a les seves contrasenyes han pogut injectar codi maliciós a Agora (on es suporten les webs de centre) i als Blocs dels usuaris (ja que tots penjen d’un domini blocs.xtec.cat). Agrairia que algú  em confirmés aquesta suposició (admetent-la o refutant-la). També intentaré trucar al SAU a veure si me’n poden fer cinc cèntims, i ja us explicaré el que m’hagin comentat.

Em sembla que no cal fer cap comentari a la vinyeta anterior, ja que tots els que treballem en un centre educatiu ho tenim bastant clar. Ha estat extreta de la web del genial humorista Forges.

M’ha arribat al meu correu el nou número del ButlleTIC, les notícies TIC de la XTEC, i en fer una ullada ràpida, ja que ho faig per filtrar si alguna notícia m’interessa, ja que molts cops es basen en experiències i altres coses que no m’atreuen massa, em trobo amb que la professora Maria Felip Falcó ha traduït al català un recull sobre els 50 usos educatius de les wikis, que van penjar a la següent web ja fa un temps. Jo ja tenia referenciat aquest article (el de la versió original en anglès), però em feia molta mandra posar-me a traduir-lo, però com ja ho ha fet una companya per mi (no cal fer la feina per duplicat!), aqui us el penjo.

Una cosa que m’agradaria comentar-vos abans de que seguiu al peu de la lletra aquestes utilitats de la wiki, recordar-vos que les wikis com a eines col·laboratives entre internivells mai han funcionat del tot bé (amb això em refereixo a que costa molt, i s’ha de tenir un alumnat amb moltes ganes de currar-s’ho, ja que si no és així oblideu-vos de la idea d’utilitzar una gran part d’aquestos usos especificats a la presentació en les vostres aules).