Netvibes és un escriptori virtual gratuït que ens permet una alta personalització. És força similar a la personalització que ens permet Google amb el seu servei iGoogle. Aquest escriptori està organitzat a base de pestanyes (similars a les del navegador d’internet), on cadascuna és un mòdul prèviament definit per l’usuari.

Entre els serveis disponibles a Netvibes podríem destacar els següents:

• Existència d’un multicercador (que ens permet fer la recerca a varis servidors, entre ells Google, Bing i Yahoo)
• Consulta de la majoria de correus tipus POP, les quals són les de Gmail, Yahoo, Hotmail, etc.; és a dir de pràcticament totes les gratuïtes que hi ha a l’abast de l’usuari
• Consulta de l’estat del temps (molt bo per dies com avui, que està fent una nevada eficaçment gestionada a tota Catalunya )
• Gestor de notes
• Accés a Flickr on tenim disponibles totes les nostres imatges
• Editor de textos en línia
• Favorits (les nostres pàgines web, que navegant per la xarxa les volem guardar per fer la cerca més fàcil en el futur)
• Jocs i altres aplicacions divertides, etc.

A més de tot l’anterior, existeixen multitud de “widgets” que ens permeten fer pràcticament de tot i integrar multitud de serveis a aquest escriptori virtual (esports, pel·lícules, cuina, ciència, informació viària, etc.). Penseu que cada dia que passa s’afegeixen nous “widgets” que ens aportaran noves funcionalitats a aquest escriptori.

Us penjo un parell de vídeos molt interessants sobre el servei: un primer, on parla de com crear-vos un compte (associació Espiral) i l’altre sobre les funcionalitats que presenta aquest servei (gràcies a Pedro Cuesta).

Creació d’un compte a Netvibes

i un manual magnífic realitzat per Javier Prieto:

A propòsit: la seva funcionalitat més interesant que no us he comentat anteriorment, permet fer una sindicació de continguts, és a dir, el podeu utilitzar com el vostre lector RSS. Jo utilitzo RSSOwl, però Netvibes ofereix altres funcionalitats al que és un simple lector RSS, com ja us he esmentat.

Ja fa uns dies que ha sortit però fins avui no he tingut temps, després de provar-la, de fer una article sobre aquesta nova versió del navegador. Només us he de comentar que per a mi, un dels fans número 1 de Firefox, ha estat el motiu per deixar-lo abandonat i passar-me “de cap” a Opera. El principal motiu d’aquest canvi de navegador, fóra del que sigui purament millores visuals o addons integrats molt bons, ha estat que Firefox em consumia un excès de recursos, que en la darrera versió, la 3.6, no han millorat. Era horrible l’obrir vàries finestres i que se’m quedés penjat; i la lentitud amb que s’obrien documents externs (tipus pdf).

La versió preliminar (10.10) que havia instal·lat no em va acabar de convèncer del tot, tanmateix les millores que presentava respecte versions prèvies d’Opera, però aquesta nova versió presenta una velocitat altíssima renderitzant pàgines web.

Les característiques (i en alguns casos novetats) d’aquesta nova versió són les següents:

• Motor de renderitzat Java Scriot Crakat (un luxe!)
• Navegació privada (o mode porno, com van dir quan van implementar aquesta funcionalitat a Internet Explorer)
• Llibreria gràfica Vega
• Nou menú de botons (que reemplaça a la tradicional barra de menú, oferint un accés ràpid a les característiques d’Opera)
• Integra Opera Unite i Opera Turbo (característiques ja disponibles en la versió anterior)
• Suport per a HTML5
• Estill de fulles (pàgines obertes) en Cascada, el que ofereix noves possibilitats
• Suporta la característica AeroGlass a Windows 7 i Vista, etc.

Proveu-lo, i us afirmo, que si el proveu uns dies, aquest serà el vostre futur navegador d’internet.

Està disponible per a Windows (i em sembla que també per a Linux i Mac, però no us ho puc assegurar al 100%) i us el podeu descarregar des d’aquí.

Consultant el timeline de Twitter, em trobo amb un tweet de María Loureiro, creadora de la web Tecnoloxia, on es comenta la publicació d’un article sobre la història visual d’internet. Com que considero que l’animació flash realitzada per Discovery Channel està molt, però que molt bé, no em puc resistir a incloure-la en el meu blog. El funcionament de la roda del temps següent és molt fàcil, a més les instruccions que proporcionen són molt entenidores. Feu-li una “gran” ullada!

Syncplicity és un servei online per a sincronitzar en temps real els arxius en el “núbol” (tipus Filebox però més enfocat a la sincronització de netbooks, PDA, etc.). Es pot utilitzar per a fer backups bàsics, accessibles desde tot el món (només necessitem la connexió de xarxa) i per a mantenir sincronitzats diferents equips (amb la qual cosa es pot fer un bon treball col·laboratiu, ja que l’accés als documents es comparteix entre tots ells). Resumint, és un servei que sincronitza, fa backups i permet compartir arxius d’una manera molt senzilla (ja que disposarem de nom d’usuari i contrasenya…que podrem compartir amb les persones que creiem).

El programa està en anglès però és molt intuitiu i fàcil d’utilitzar. Registre, descàrrega i instal·lació del programari des d’aquí. En el moment de la instal·lació ens permetrà elegir les carpetes i arxius a compartir (cosa que podrem modificar més tard des del seu pannell de control) i voilà, ja funciona. La primera pujada dels arxius serà lenta, però les actualitzacions d’aquests serà pràcticament immediata (depenent de la connexió a internet, és clar!).

Un avantatge respecte altres mètodes de backup online, és la possibilitat d’afegir més d’un equip administrat, cosa que ens permetra fer una sincronització desde diferents equips (podem començar a editar un document des d’un netbook i acabar-lo amb la PDA, per exemple).

Tenim dues versions disponibles: la gratuïta i la de pagament. La gratuïta, que és la que ens interessa per a fer la prova del servei ofereix 2GB d’espai permeten sincronitzar només 2 equips, cosa que pot anar bé per un usuari personal, però per una empresa (o a nivell d’aula per utilitzar-lo com a eina col·laborativa, ja que és una de les utilitzacions que em venen al cap) es queda molt limitat.

L’avantatge fonamental és la facilitat de configuració, ja que aquesta és innexistent perquè la sincronització al servidor es fa de manera automàtica, sent a més compatible amb Facebook o Google Docs. Un altre dels avantatges, també important avui en dia, quan la privadesa molts cops està compromesa, és la transferència de tots els arxius mitjançant una connexió segura de 128 bits.

No és un sistema de backup online però és una eina que val la pena tenir en compte si acostumem a treballar amb documents incrementals (modificacions sobre una plantilla o arxiu ja creat), ja que la velocitat de pujada d’aquesta còpia incremental és molt més ràpida que la pujada de tota sencera d’altres sistemes de backup, a més amb l’avantatge de la sincronització automàtica entre equips.

Sense més, us poso un vídeo de presentació del servei (en anglès)

Jolicloud és la distribució Linux més àgil per a utilitzar amb els netbooks (aquells miniportàtils tan de moda en el pla Escola 2.0). Aquesta distribució té un gran avantatge respecte la majoria de les altres per utilitzar-los amb aquests petits equips, amb unes capacitats limitades, però ideals per a les tasques més comunes (navegació per internet, utilització de processadors de textos i alguna altra coseta -si parlem de Photoshop i Autocad se’ns quedaran les seves prestacions limitades-): la seva velocitat d’arrencada i disposar d’una interfaç simple i intuïtiva.

Aquesta distribució funciona a la majoria dels netbooks, amb la característica principal d’utilitzar un pannell d’instal·lació d’aplicacions web: el “Mozilla Prism”.

La instal·lació és molt senzilla, i després de tenir-la funcionant, veureu que no heu perdut cap dels documents que tenieu i disposareu de totes les aplicacions favorites. Un dels avantatges d’aquesta distribució és la seva capacitat de cloud computing, ideal per a efectuar còpies de seguretat i per a compartir arxius. Funcionaran sense problemes les connexions inalàmbriques, el so o el bluetooth. Està dissenyat per a accedir amb facilitat a les xarxes socials. A més, és una de les distribucions que suposa menys esforç d’adaptació per als usuaris que venen de Windows.

Us la podeu descarregar des d’aquí.

En definitiva, és la distribució ideal per compartir-la amb el Windows que us vingui preinstal·lat a la vostra netbook!

Aquest article l’he transcrit del següent magazine, i el motiu de posar-lo és el següent: després d’haver-lo llegit, he vist que molts dels error comuns que comenten els he patit en la meva persona quan vaig començar a picotejar en aquest món. Al començar a trastejar, anava fent “petits errors” que per a mi suposaven un desànim en cada moment. Per sort no em vaig rendir, tanmateix fer un kitkat de mesos, ara torno a trastejar amb aquest sistema GNU.I sense més preàmbuls anem a pels deu errors més comuns pels iniciats al Linux.

1. No instal·lar des dels repositoris. Això no és un error per ell mateix. El que succeeix és que, molts usuaris que venen de Windows, segueixen instal·lant el programari de la manera que ho feien (cercant el programa desitjat per internet, descarregar-lo i instal·lar-lo), i no tenen en compte que a Linux això és molt més senzill, ja que la majoria de distribucions actuals disposen de gestors de paquets que faciliten moltíssim la instal·lació de nou programari.
2. Actualitzacions selectives. Seleccionar les actualitzacions del repositori no és un bon sistema, ja que aquest pot esdevenir inestable, per tant es recomana que s’actualitzi tot el repositori en pack per a evitar futurs problemes.
3. Linux no és Windows. Tanmateix tenir molts punts en comú i ha punts divergents en la seva lògica de treball. Per tant, s’ha de tenir la ment oberta en adaptar-se a aquestes i intentar entendre el seu funcionament.
4. La utilització del Terminal. La majoria de les tasques en les distribucions actuals ja es poden dur a terme mitjançant una interfaç gràfica, però també existeix un terminal, que pot ser útil per a fer algunes tasques d’una manera més immediata.
5. Mala utilització dels fórums d’ajuda. En la majoria de fórums Linux ja disposem de la sol·lució a la majoria de problemes que se’ns poden plantejar, però tanmateix això és molt bo seguir llegint-los per a millorar el nostre coneixement del nostre nou sistema operatiu.
6. Utilitzar els drets de “root” només quan sigui necessari. No hem d’anar utilitzant indiscriminadament i sense control els permissos administratius de “root” (administrador del sistema), ja que podem comprometre la seguretat i/o l’estabilitat del sistema.
7. Expectatives massa elevades. No per utilitzar un S.O. Linux amb equips obsolets augmentarà la potència d’aquests.
8. Utilitzar massa el Wine. No necessitem utilitzar programari Windows, ja que pràcticament podem fer “de tot” amb diferents programes que disposem per a Linux, per tant hauríem d’anar utilitzant cada cop menys Wine (programa que et permet utilitzar la majoria de programes Windows a Linux).
9. Ignorar els missatges d’error del sistema. A Windows estàvem acostumats a obviar moltes de les pantalles d’error, però a Linux hem de ser molt acurats en això, ja que els missatges d’error sempre són per algun motiu possiblement seriós.
10. Abandonar fàcilment. És molt còmode tornar a Windows, ja que Linux necessita constància i dedicació per arribar a treure’n tot el suc…però al final compensa!

M’ha fet molta gràcia el següent gràfic sobre “com explicar informàtica per a neòfits en la matèria“, i per això us el penjo a continuació, ja que feia dies que havia oblidat les meves habituals dosis d’humor blocaires. Està en anglès però amb l’imatge, inclòs els que el tingueu rovellat, sereu capaços d’entendre a que es refereixen les vinyetes.

Moltes vegades em trobo amb documents Creative Commons als quals m’agradaria fer alguna modificació, per adaptar-los o refer-los, de tal manera que els pugui fer servir a les meves classes. Aquests documents a l’estar amb PDF m’agradaria editar-los d’una manera senzilla, i observo que existeix un plugin, que funciona per a GNU/Linux, MacOS i Windows, per aplicar-se damunt d’OpenOffice (per versions superiors a la 3.0).

Aquest plugin s’anomena pdfimport i el podem descarregar desde la següent web. Un cop el tinguem descarregat, per instal·lar el plugin (ho farà automàticament si enlloc de desar el posem “executar” o “obrir”, ja que l’OpenOffice el detectarà directament com a plugin i procedirà a instal·lar-se’l). Si el que hem fet ha estat descarregar-lo, simplement obrim l’OpenOffice Writer (sí, sí, el de documents, no cap altra aplicació de la suite informàtica), fem clic a “Obrir arxiu” i cerquem l’arxiu que ens haurem descarregat. Acceptem la llicència i voilà, al reiniciar l’OpenOffice podrem editar els arxius PDF (sempre que no estiguin protegits).

TACCLE (Teacher’s Aids on Creating Content for Learning Environments o el que és el mateix Recursos Didàctics per a la Creació de Continguts per a Entorns d’Aprenentatge), és un projecte multilateral Comenius, finançat per la Unió Europea.

Aquest projecte es basa en la creació de continguts d’alta qualitat per entors d’aprenentatge, bé en educació obligatòria com de persones adultes. Es tracta de formar al professorat sobre la manera de crear aquests continguts, sent aquest el principal objectiu de TACCLE: l’ajuda al professor per a desenvolupar els seus propis materials per e-learning i posar aquestos a disposició d’altres companys.

Dins dels socis d’aquest projecte està la Junta d’Extremadura, especialment la Direcció General de Formació Professional i Educació Permanent. Ja sabem que molts cops, tanmateix molts dels errors que puguin realitzar, a Andalusia estan al capdavant en això de l’aplicació de les TIC a l’educació en aquest país.

Els resultats d’aquest projecte (fins ara) han estat els següents:

• Publicació d’un llibre TACCLE amb tutorials i manuals d’orientació, que us penjo a continuació (Manual e-learning (TACCLE))
• Un curs internacional Comenius de formació del professorat un cop l’any i altres de nacionals, per a desenvolupar habilitats que es puguin desenvolupar en les aules
• Fulletons informatius en varis idiomes per difondre TACCLE (Fulletó informatiu TACCLE)
• Descarregues d’interès
• TACCLE Wiki (només per usuaris registrats) -un bon espai col·laboratiu-
• Un lloc web amb tota la informació:  www.taccle.eu

Sempre havia vist programes tipus “NetOp” pel control d’aules, la majoria d’ells amb llicència privativa d’ús, però gràcies a un comentari realitzat pel company Samuel en la darrera entrada del bloc, m’assabento que existeix un programari GNU (per a Windows -del 2000, passant per XP i Vista,  fins 7- i Linux) anomenat iTALC (“Intelligent Teaching and Learning with Computers). Aquest programa permet monitoritzar tots els equips que pertanyen a una xarxa, cosa idel per a les aules d’informàtica dels centres educatius. El professor pot supervisar i monitoritzar el treball dels alumnes, iniciar i apagar equips, bloquejar-los, realitzar funcions de xat, utilitzar escriptoris remots i compartir la seva pantalla amb els alumnes.

Les seves característiques principals són les següents:

• Permet ser utilitzat en el centre educatiu, podent-se configurar diferents aules i diferents agrupacions d’alumnes (p.exemple, podem tenir els alumnes de 2 d’ESO i 3 d’ESO, amb diferents nivells de configuració)
• Monitoritza totes les pantalles dels equips pertanyents a la xarxa amb un retard inferior als 5 segons, permetent fer snapshots (fotografies instantànies) sobre les mateixes
• Permet el control remot dels equips controlats
• El professor pot mostrar la seva pantalla als alumnes en temps real
• Missatgeria instantània entre tots els membres de la xarxa controlada (amb diferents nivells de bloqueig d’aquest xat)
• Es poden bloquejar des de l’ordinador del professor qualsevol dels altres equips de la xarxa
• Fàcil execució d’ordres remotes via l’ordinador del professor, que afectaria a tots els altres equips

A continuació us penjo també un manual per a que pugueu fer-lo funcionar (molt bàsic però molt entenidor)

Manual utilització iTALC (Ángel Luis Morales Fabra)

Una demostració visual (mitjançant un vídeo) de la seva utilització (no, no, aquest no té musiqueta)

I, com no, la pàgina web d’on us la podeu descarregar! (i la versió en castellà aquí).

Penseu que si realitzeu comentaris en la web i suggerències per mail, a mi em permeten anar penjant nou material útil per les classes, a més d’interactuar d’una manera més directa amb tots vosaltres (penseu que també disposo de perfil en Facebook i en Twitter). Gràcies per permetre que segueixi aprenent i compartir aquest aprenentatge amb tots vosaltres.

A la pàgina web següent em trobo amb un vídeo que m’ha impactat moltíssim, precissament trobant-nos enmig del desplegament dels portàtils dins del pla Escola 2.0. Un professor de física de la Universitat d’Oklahoma destrueix un portàtil, ja que diu que els portàtils a les aules tan sols distreuen l’alumnat i no aporten res a l’ensenyament. Suposo que deuria estar fart de que els seus alumnes estiguessin més pendents de xatejar, visualitzar vídeos, etc. que de la seva classe. Ens passarà el mateix, o els nostres alumnes d’ESO seran més civilitzats que els universitaris d’una de les millors universitats d’Estats Units?

* Com a decepció, la prova va ser premeditada i el portàtil ja estava mort. Però això no obsta per no fer una reflexió important sobre aquest punt concret, del què he parlat previ al vídeo.

A mi m’agradaria passar-me completament a ser un usuari Linux, però una de les coses que em molesten és que cada autonomia disposi de la seva distribució Linux, que només es diferencia de la seva comunitat veïna en la bandereta del fons de pantalla i en els crèdits. Però com la crítica (que ja comença a ser hora de qüestionar-nos el que fan amb els nostres diners!) no és l’objecte d’aquest article, anem a fer un desglòs de les distribucions Linux educatives a Espanya.

Es donarà el nom de les distribucions, a més de posar l’enllaç on podem consultar la pàgina oficial d’aquestes, on es poden trobar les seves característiques principals (són 17 Comunitats Autònomes i dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla -fem una mica de recordatori de Geografia-).

Comunitat Autònoma	Distribució Linux	Logotip distribució	Pàgina web oficial
Catalunya	Linkat		http://linkat.xtec.cat
Comunitat Valenciana	Lliurex		http://lliurex.net/home/
Regió de Múrcia	-	-	-
Andalusia	Guadalinex		http://www.guadalinex.org/
Castella-La Manxa	Molinux		http://www.molinux.info/
Castella i Lleó*	ArkiX		linuxcastillayleon.blogspot.com/
Extremadura	LinEx		http://www.linex.org/
Madrid	MAX		http://max.educa.madrid.org/
La Rioja	-	-	-
Astúries	Asturix		http://www.asturix.es/
Galícia**	TrisquelGalinux		ttp://trisquel.info/ http://galinux.mancomun.org/
Cantàbria	-	-	-
País Basc	Ehux	NO DISPOSA DE LOGOTIP	http://ehux.ehu.es
Navarra	-	-	-
Aragó	Augustux		Web Augustux
Illes Canàries	mEDUXA		Web Meduxa
Illes Balears	-	-	-
C.A. Ceuta	-	-	-
C.A. Melilla	Melinux		http://www.melinux.es/

* La de Castella i Lleó és no oficial (i pel que se no rep cap tipus de suport de la Conselleria pertinent -sembla una versió pròpia d’un particular-)

** A Galícia n’apareixen dues, i sembla ser que Trisquel és la que utilitzen en els centres educatius.

En definitiva i a la vista del requadre-resum anterior, no us sembla una “xorrada” totes aquestes distribucions? No és un professor i alumne igual en totes les Comunitats Autònomes? És qüestió política? Realment, cada cop que veig coses així em fa perdre els ànims de seguir amb el software lliure, ja que coses com aquesta fan més mal que bé a la gent que realment tenim ganes de que alguna cosa canvii de debò.

Després de la demanda antimonopoli que va experimentar Microsoft al Tribunal Europeu, s’ha obligat a l’empresa a que deixi als usuaris triar el navegador per defecte que volen a Windows. Per això, Microsoft ha decidit implementar una eina preexistent, la “Ballot Screen“, que permet seleccionar el navegador del sistema operatiu entre els cinc més utilitzats (Internet Explorer, Google Chrome, Firefox, Safari i Opera). Pels usuaris que ja tinguin Windows (XP, Vista o 7) instal·lat, a partir del 22 de febrer es publicarà una actualització automàtica que farà que surti la “Ballot Screen” a l’iniciar el sistema. A Espanya, ens haurem d’esperar fins a principis de març per rebre aquesta actualització.

En opinió personal, trobo bastant absurda aquesta decisió, ja que la majoria d’usuaris, ja seleccionem el nostre propi navegador, descarregant-lo d’internet, i permetent que actuï com el nostre navegador per defecte (jo ara funciono amb Opera, però també a vegades navego amb Firefox, i per què no, algun cop  amb IE). A més, si una empresa vol vendre un producte, i una persona l’adquireix, el compra amb unes certes especificacions que li vénen marcades pel fabricant. No se fins a quin punt, es pot obligar a una empresa, que respecta normatives legals (lo del “monopolisme” és una cosa relativa, ja que l’únic delicte seria fer pràctiques monopolístiques ilegals, no arribar a la situació de “monopolisme”) a haver de fer un producte a mida dels seus competidors (és com si al fabricant de SEAT li obliguessin a ofertar els seients d’Opel, el motor de Ferrari, etc. Per això ja tenim els altres models).

Quants dels coordinadors TIC (quedava millor el nom de coordinadors d’informàtica, però “a que molen les sigles”?) dels centres educatius restringien l’accés a determinades pàgines i serveis (Facebook, Tuenti, Messenger, etc.), em trobo amb l’existència d’un sistema (que em va comentar un alumne) per a poder accedir al messenger tanmateix tenir “capat” el servei. El sistema és eBuddy, una aplicació de missatgeria instantània online, que permet accedir als serveis messenger de Hotmail, Yahoo, etc. des de la web, i sense tenir instal·lat cap programa. No requereix ni tan sols “registrar-se”. Es pot utilitzar des de qualsevol equip, i també mitjançant telefonia mòbil.

Quina por la “lliure” disposició de netbooks per part de l’alumnat! Escola 2.0 és un “fiasco” anunciat… i això que fet d’una altra manera se’n podria haver tret molt de suc. Alguna vegada consultaran als que dia a dia estem utilitzant les TIC amb l’alumnat? o es seguiran fent les actuacions des d’un despatx sense xafar la realitat? Espere’m que algun dia això pugui canviar, ja que l’únic que succeeix és que les bones idees, s’espatllen quan es duen a terme (ja que es fan d’una manera molt “batussera”).

Via un tweet que prové d’una de les persones que segueixo a Twitter, em trobo amb la presentació de Frank Calberg sobre “11 avantages d’utilitzar un blog a l’educació“. Us penjo la presentació, a més de redactar posteriorment (després de la presentació), la traducció resumida (a la meva manera) d’aquestos 11 avantatges (ja que l’original està en anglès).

1. Utilitzar un blog fa que puguem ensenyar en qualsevol lloc i temps (ja que només necessitem una connexió a internet i un equip informàtic adient)
2. Fa que puguem realitzar un ensenyament més orientat a la demanda real de l’estudiant, ja que estarà “centrat” en ell
3. Encoratja al professor a ser més actiu durant les classes, ja que participa de primera mà en tot el material utilitzat
4. Ajuda a adquirir competències en l’escriptura per als docents (obliga a fer una recapitulació gramatical, que a vegades tenim més que descuidada)
5. Permet realitzar canvis d’una manera senzilla en els conceptes d’aprenentatge
6. Convida a alumnes i altres docents a participar-hi, amb enquestes o altres mètodes “incrustats” en ell
7. Fa que l’educació sigui menys rígida, i per tant més informal, amb els avantatges i inconvenients que això presenta
8. Fa que més gent s’involucri en el projecte (ja que podem rebre aportacions de visitants, que poden enriquir-lo)
9. Facilita la utilització d’imatges (s’ha acabat el repartir aquelles fotocòpies pràcticament indistingibles!)
10. Redueix costos en material docent per als alumnes i professors (ja que podem tenir-ho tot disponible sense costos afegits)
11. I finalment, encoratja a “anar més enllà” i contínuament anar innovant!

Una altra entrada per recordar-vos que els “blogs” són una de les grans eines que disposem com a docents, que ens permeten d’una manera flexible, ser utilitzats en les nostres classes.