Els portàtils del pla Escola 2.0 distreuen, o són... A la pàgina web següent em trobo amb un vídeo que m'ha impactat moltíssim, precissament trobant-nos enmig del desplegament dels portàtils dins del pla Escola 2.0. Un...
Les distribucions Linux educatives a Espanya A mi m'agradaria passar-me completament a ser un usuari Linux, però una de les coses que em molesten és que cada autonomia disposi de la seva distribució Linux, que només...
Els espanyols sabem cercar a Gugel? Excepcional document vist a la següent web, on ens fa plantejar que alguna cosa falla en l'aprenentatge de l'anglès al nostre país. Potser seria una cosa que podríem tenir...
Després de la demanda antimonopoli que va experimentar Microsoft al Tribunal Europeu, s’ha obligat a l’empresa a que deixi als usuaris triar el navegador per defecte que volen a Windows. Per això, Microsoft ha decidit implementar una eina preexistent, la “Ballot Screen“, que permet seleccionar el navegador del sistema operatiu entre els cinc més utilitzats (Internet Explorer, Google Chrome, Firefox, Safari i Opera). Pels usuaris que ja tinguin Windows (XP, Vista o 7) instal·lat, a partir del 22 de febrer es publicarà una actualització automàtica que farà que surti la “Ballot Screen” a l’iniciar el sistema. A Espanya, ens haurem d’esperar fins a principis de març per rebre aquesta actualització.
En opinió personal, trobo bastant absurda aquesta decisió, ja que la majoria d’usuaris, ja seleccionem el nostre propi navegador, descarregant-lo d’internet, i permetent que actuï com el nostre navegador per defecte (jo ara funciono amb Opera, però també a vegades navego amb Firefox, i per què no, algun cop amb IE). A més, si una empresa vol vendre un producte, i una persona l’adquireix, el compra amb unes certes especificacions que li vénen marcades pel fabricant. No se fins a quin punt, es pot obligar a una empresa, que respecta normatives legals (lo del “monopolisme” és una cosa relativa, ja que l’únic delicte seria fer pràctiques monopolístiques ilegals, no arribar a la situació de “monopolisme”) a haver de fer un producte a mida dels seus competidors (és com si al fabricant de SEAT li obliguessin a ofertar els seients d’Opel, el motor de Ferrari, etc. Per això ja tenim els altres models).
Una de les xarxes socials més utilitzades pels nostres alumnes, Hi5, està sofrint una vulnerabilitat, no de la xarxa en si mateixa, però sí d’algun missatge spam que prové d’un usuari maliciós de Hi5, que conté un mail que demana que el destinatari obri un compte, i així poder agregar el remitent a la seva llista d’amics de Hi5.
TrendLabs ens avisa que l’arxiu adjunt s’anomena Invitation Card.zip i que, aquest no conté un arxiu .htm sinò un executable, que infecta els nostres equips. Per tant, usuaris de Hi5, si encara en quedeu algun, després de la massiva utilització dels joves de Tuenti (almenys en el meu IES, el 90% dels alumnes hi tenen un compte -inclosos els menors de 14 anys, que legalment no es podríen registrar, però que hi farem-), aneu amb compte amb les invitacions procedents de desconeguts, i si us plau, no obriu fitxers adjunts automàticament (reviseu que siguin de fonts fiables).
Però com sempre passa, sembla ser que els “adolescents” tenen la seguretat informàtica més que descuidada, i això tanmateix l’Escola 2.0 (ja que la majoria d’informàtica que fan va destinada a l’ús de sistemes operatius, i programes ofimàtics, més o menys “lliures”).
Una de les notícies més comentades en moltes webs, entre elles la qual ho he tret, és la classificació i percentatge d’utilització dels principals cercadors aquest passat més de gener. Aquesta classificació segueix encapçalada per Google, mentre que Bing, el cercador “estrella” de Microsoft ha mantingut des d’agost de 2009 un pobre 3% de quota de mercat.
1. Google: 85.78%
2. Yahoo: 6.16%
3. Bing: 3.17%
4. Baidu 2.56 (un dels cercadors asiàtics, del més utilitzat en aquells països)
5. ASK: 0.62%
6. AOL: 0.47%
Normalment no m’ocupo de fer entrades relacionades amb el món de la telefonia mòbil, però a vegades hi ha notícies que interactuen amb les noves tecnologies més actuals, com aquesta: la presentació del Windows Phone 7 Series (la competència de l’iPhone d’Apple?) a la Mobile World Conference que s’està celebrant aquestos dies a Barcelona.
El nou sistema operatiu està molt ben dissenyat ja que té una funcionalitat molt elevada, a més de disposar d’icones i colors molt llamatius (aquestes coses sempre atreuen). Una de les funcionalitats més importants que presenta és la seva orientació a les xarxes socials, a més de disposar d’un ampli contingut multimèdia, entre els que destacaríem: l’accès als jocs de la XBOX, vídeos d’alta resolució, música, etc. a més de comptar amb tot el programari Microsoft (Office, Outlook, etc.). També disposarà d’una tenda de venda d’aplicacions de tercers, del tipus de la que ja disposa Apple, la coneguda com Applestore.
Ahir, 14 de febrer es van celebrar 5 anys del registre del domini Youtube.com, per part de Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim. Aquesta informació ha estat treta de FayerWayer, on a més ens inclouen el llistat dels 10 vídeos més populars a Youtube (és a dir, els que han vist un major número de persones), el qual us poso a continuació amb els seus enllaços pertinents (feu clic a sobre del nom per veure’ls):
Via el meu Twitter ja he anat reproduint un tros de la presentació en directe del nou servei de Google, Google Buzz, un servei que s’integra en el propi correu Gmail, i que permet realitzar una major interacció i socialització integral, ja que pot interactuar amb Youtube, Picasa i Flickr, sense descuidar el seu ús com a xarxa social. En la seva web, expliquen moltes més característiques entre les que podem destacar les següents:
No necessita configuració, ja que et permet seguir a les persones amb les quals t’escrius i xateges a Gmail
Pots seleccionar el nivell de privadesa, ja que permet compartir les teves idees amb tot el món o només amb els teus millors amics
Està integrat amb la safata d’entrada, ja que els comentaris s’envien directament a la safata d’entrada per a no perdre cap detall de la conversa
Permet compartir fotografies d’una manera molt senzilla, podent veure miniatures i fotografies en pantalla sencera per a cada publicació
Novetats en temps real: les noves publicacions i comentaris apareixen en el moment de crear-se, sense necessitat que l’usuari actualitzi la pantalla
Google Buzz recomana les publicacions interessants, i descarta les que possiblement no llegiríem mai, estalviant un temps considerable
A continuació us penjo el vídeo de la seva presentació, i vaig a provar-ho… (si ja disposo d’aquesta funcionalitat)
Facebook no para de créixer. Aquestos dies, i aprofitant que celebraven el sisè aniversari (sí, sí, el sisè, ja que aquesta gran xarxa social, que avui compta amb més de 350 milions d’usuaris en tot el món fou creada per Mark Zuckerberg l’any 2004), ens anuncien la possibilitat de que en poc temps presentin un servei de correu electrònic -nom en clau “Titan”-, preparat per a competir amb els grans serveis de mail, Gmail, Yahoo Mail, etc. El correu que ens donarien als usuaris seria del tipus usuari@facebook.com, però això encara està per polir. Quan tingui més informació sobre aquest servei que pretèn oferir-nos aquesta gran xarxa social, ja us ho comentaré, ja que fins ara són tan sols rumors.
Aquest tipus d’iniciatives em generen un gran dubte, ja que hi ha una frase a la qual sempre li faig molt de cas: “Quién mucho aprieta, poco abarca”. Espere’m pel bé d’en Mark (al qual no conec, ni coneixeré) que això no succeeixi, i que la nova iniciativa sigui un èxit, ja que tots els nous serveis, que tinguem els usuaris, sempre són bons.
Tanmateix totes les campanyes de desprestigi, acusacions de monopoli, ocudits continus per afonar-lo, Windows segueix sent el sistema operatiu més utilitzat, segons dades obtingudes de NetMarketShare, de gener de 2010.
Tal com observem en el gràfic anterior (bastant extrapolable, ja que s’assembla molt a altres gràfics obtinguts per altres webs amb nombres de visites importants), s’observa que nou de cada deu ordinadors, utilitzen Windows com a sistema operatiu, seguit amb un 5% d’usuaris Mac (que com tots sabeu és el sistema preferit pels usuaris dedicats a la maquetació i disseny gràfic). Cal destacar, després de nombrosos anys, nombroses webs, nombrosos organismes oficials, que només 1 de cada 100 equips té un sistema operatiu Linux (que si treiessim els ordinadors de organismes oficials, potser es quedaria amb menys d’un 0,1%). Sembla ser que les campanyes de desprestigi no han fet mella a Windows, i segueix sent el sistema més utilitzat (no pas el més apreciat) per la majoria d’usuaris.
A continuació us presento l’estudi més actualitzat sobre la penetració de les xarxes socials a Espanya, realitzat per The Cocktail Analysis, patrocinat per BBVA, Microsoft i Telefònica, realitzat a un espai mostral de 1545 internautes (personalment crec que l’espai mostral podia haver estat superior, per això hem de posar la fiabilitat dels resultats entre cometes).
Entre les conclusions que es poden treure d’aquest estudi cal destacar les següents:
Les xarxes socials passen en percentatge d’usuaris, del 45 al 81% (la lletra petita d’això és que Facebook i Tuenti presenten un augment espectacular, en detriment de Fotolog, Hi5 i MySpace, que presenten considerables tases d’abandonament del seu ús, mentre que Twitter no acaba de despegar).
El nombre mitjà de xarxes a les que pertany un usuari, passa d’1,7 (al 2008) a 2,3 (en 2009), cosa que significa en un període realment curt doblar l’interès per diferents xarxes socials i diversificar-ne el seu ús per part de l’usuari.
Messenger es mostra com l’eina de comunicació més utilitzada, sent utilitzada per un 68% dels internautes.
No hi ha un excés de percepció de pressió de publicitat en les xarxes socials.
Dels usuaris que han accedit a internet mòbil (el 62% dels enquestats), la meitat ho ha fet per entrar a xarxes socials. A més, un de cada tres usuaris, té un hàbit semanal d’accès a les xarxes socials pel mòbil. Aquesta dada la tinc molt en reserva, ja que no hi ha molta gent amb mòbils preparats per utilitzar-los en condicions navegant per la xarxa (ja que hi ha poca implantació de Blackberrys, iPhones, o mòbils similars -no arriba a un 25% dels usuaris de telefonia mòbil-).
En definitiva, l’estudi anterior ens mostra un augment de l’ús de xarxes socials, amb una progressiva disminució d’usuaris en aquelles que no els hi aportin valors afegits (Fotologs, Hi5, etc.).
Moltes vegades quan es parla de software lliure, sobretot de Linux (el sistema operatiu del moviment), es parla d’un treball col·laboratiu, realitzat per molts voluntaris que ho fan de manera gratuïta, que es va millorant el codi cada dia degut a programadors anònims que dediquen el seu temps a fer-ho, etc. .Doncs, resulta que això no és així, ja que segons el fundador de LWN.net, Jonathan Corbet, en un anàlisi realitzat sobre els 2,8 milions de línies de codi i els 55000 canvis experimentats pel kernel (nucli) de Linux, ha observat les següents dades en relació a l’edició del codi:
El 18% del codi ha estat originat per voluntaris, que han dedicat els seus esforços, no remunerats, en millorar el nucli.
Un 7% no se sap qui l’ha originat
Un 75% del codi l’ha originat gent que ha rebut gratificacions econòmiques per fer-ho (treballadors de Red Hat, Intel, IBM, etc. que han rebut quantitats econòmiques per editar el nucli)
Per tant, es desmunta la teoria de que els programadors que estan millorant el nucli de Linux cada dia (ja que s’afegeixen unes 7000 línies de codi nou a diari) són programadors que reben una percepció econòmica per fer-ho, i que si no la rebessin, Linux desapareixeria. Per tant, en poc temps es calcula que, quan Linux hagi copat el mercat (esperem que no passi mai, ja que a mi els monopolis em fan molta por) “obligaran” als usuaris d’aquest sistema operatiu, a desembolsar una quantitat econòmica per utilitzar-lo. Per tant, ja comença a ser hora de que ens treiem del cap l’altruisme de les empreses que hi ha darrere de Linux (les quals no es veuen, però que com es veu en l’estudi anterior, existeixen).
Un altre dels “punts foscos” que presenta el software lliure! (Cada cop que apareixen estudis més seriosos sobre Linux, més clarobscurs observem).
Sens dubte la notícia referent a les noves tecnologies més important d’avui ha estat la presentació per part de Steve Jobs, de la nova meravella d’Apple, l’iPad. Us penjo uns quants vídeos sobre l’aparellet.
Com és una notícia recent, encara no he tingut temps d’analitzar les seves especificacions, però tan aviat com ho tingui us en faré un article més detallat.
Avui m’assabento d’una bona notícia pels que utilitzem el navegador Mozilla Firefox. Estarà disponible la versió 3.6 per a la seva descàrrega a la pàgina web següent a partir de les 17.30 hores a Espanya (ja que segons se’ns diu al lloc on fan l’anunci, serà a les 9.30 d’hora del Pacífic, i amb la meua meravellosa calculadora horària, això fa les 17.30 a Madrid).
Entre les millores que presentarà aquesta nova versió (ja tastades la majoria per qui hem provat les versions beta i release) estan les següents:
Nous temes visuals (per fer més maca la seva pantalla inicial)
Detecció de plugins i complements obsolets (elimina i actualitza automàticament els plugins i complements instal·lats)
Suport de vídeo a pantalla completa
Format de les fonts web obert (Web Open Font Format)
Interacció amb CSS
Suport API
Sensor d’orientació d’escriptori
Més rapidesa
Entre les característiques anteriors, la que veig més necessària és una major rapidesa i un menor consum de recursos, ja que molts cops quan volem obrir arxius pdf online, o tenir obertes moltes pestanyes, el consum de recursos del navegador ens impedeix el realitzar qualsevol altra operació.
Dos dels països més poderosos de la Unió Europea (descomptant a Espanya, es clar!) tenen els seus recels en la seguretat que els hi ofereix el navegador de Microsoft, Internet Explorer, per la qual cosa, han recomanat a tots els seus ciutadans, basant-se en els darrers atacs soferts quan es va atacar als sistemes de Google, i en informes de l’Oficina Federal per a la Seguretat de la Informació d’Alemanya i el CERTA (Centre Francès de lluita contra els Atacs Informàtics), que utilitzin navegadors alternatius fins que no es solventi aquesta fallada de seguretat del navegador, la qual a dia d’avui encara afecta a totes les versions d’Internet Explorer (6,7 i 8). Per tant, com diu el refrany, “cuando las barbas de tu vecino veas quemar…”, o traduït al cristià més coherent: “Canvieu de navegador i utilitzeu-ne algun dels alternatius”, dels quals ja us he anat parlant, com poden ser Mozilla Firefox, Opera, Safari, etc.
Aquesta setmana una de les notícies tecnològiques més apareguda en tots els mitjans de comunicació, ha estat el hackeig de la web de la Presidència espanyola de la Unió Europea, cosa que no tindria més importància, per si no fos que s’han gastat 12 milions d’euros, per fer una “m….” de pàgina web, que ni tan sols reuneix els requisits mínims de seguretat i no suporta un nombre molt elevat de visites alhora. Em sento força orgullós de tenir un blog que val 54€ a l’any, i que el cost per l’Estat és de 0 €. També vaig fer els comptes, i la quantitat de 12 milions d’euros, suposant que un IES valgui, amb tot l’equipament, uns 3 milions d’euros (i ja estic tirant força alt), serviria per construir-ne 4, però siguem realistes… a quin polític li interessa l’educació en aquest país?
Des del dia 5 de gener ja hi ha disponible per a la seva compra el telèfon mòbil de Google, el qual porta integrat el sistema operatiu Android, però encara no ha arribat a Espanya, ja que suposadament arribarà de la mà de Vodafone dins d’uns mesos (però ja sabeu que molts cops aquestes dates varien).
Us penjo un parell de vídeos on es fa una ullada a aquest nou mòbil…
I també el vídeo de promoció d’aquest mòbil, per part dels seus creadors:
En opinió personal, trobo bastant absurda aquesta decisió, ja que la majoria d’usuaris, ja seleccionem el nostre propi navegador, descarregant-lo d’internet, i permetent que actuï com el nostre navegador per defecte (jo ara funciono amb Opera, però també a vegades navego amb Firefox, i per què no, algun cop amb IE). A més, si una empresa vol vendre un producte, i una persona l’adquireix, el compra amb unes certes especificacions que li vénen marcades pel fabricant. No se fins a quin punt, es pot obligar a una empresa, que respecta normatives legals (lo del “monopolisme” és una cosa relativa, ja que l’únic delicte seria fer pràctiques monopolístiques ilegals, no arribar a la situació de “monopolisme”) a haver de fer un producte a mida dels seus competidors (és com si al fabricant de SEAT li obliguessin a ofertar els seients d’Opel, el motor de Ferrari, etc. Per això ja tenim els altres models).
