Jolicloud és la distribució Linux més àgil per a utilitzar amb els netbooks (aquells miniportàtils tan de moda en el pla Escola 2.0). Aquesta distribució té un gran avantatge respecte la majoria de les altres per utilitzar-los amb aquests petits equips, amb unes capacitats limitades, però ideals per a les tasques més comunes (navegació per internet, utilització de processadors de textos i alguna altra coseta -si parlem de Photoshop i Autocad se’ns quedaran les seves prestacions limitades-): la seva velocitat d’arrencada i disposar d’una interfaç simple i intuïtiva.

Aquesta distribució funciona a la majoria dels netbooks, amb la característica principal d’utilitzar un pannell d’instal·lació d’aplicacions web: el “Mozilla Prism”.

La instal·lació és molt senzilla, i després de tenir-la funcionant, veureu que no heu perdut cap dels documents que tenieu i disposareu de totes les aplicacions favorites. Un dels avantatges d’aquesta distribució és la seva capacitat de cloud computing, ideal per a efectuar còpies de seguretat i per a compartir arxius. Funcionaran sense problemes les connexions inalàmbriques, el so o el bluetooth. Està dissenyat per a accedir amb facilitat a les xarxes socials. A més, és una de les distribucions que suposa menys esforç d’adaptació per als usuaris que venen de Windows.

Us la podeu descarregar des d’aquí.

En definitiva, és la distribució ideal per compartir-la amb el Windows que us vingui preinstal·lat a la vostra netbook!

Aquest article l’he transcrit del següent magazine, i el motiu de posar-lo és el següent: després d’haver-lo llegit, he vist que molts dels error comuns que comenten els he patit en la meva persona quan vaig començar a picotejar en aquest món. Al començar a trastejar, anava fent “petits errors” que per a mi suposaven un desànim en cada moment. Per sort no em vaig rendir, tanmateix fer un kitkat de mesos, ara torno a trastejar amb aquest sistema GNU.I sense més preàmbuls anem a pels deu errors més comuns pels iniciats al Linux.

1. No instal·lar des dels repositoris. Això no és un error per ell mateix. El que succeeix és que, molts usuaris que venen de Windows, segueixen instal·lant el programari de la manera que ho feien (cercant el programa desitjat per internet, descarregar-lo i instal·lar-lo), i no tenen en compte que a Linux això és molt més senzill, ja que la majoria de distribucions actuals disposen de gestors de paquets que faciliten moltíssim la instal·lació de nou programari.
2. Actualitzacions selectives. Seleccionar les actualitzacions del repositori no és un bon sistema, ja que aquest pot esdevenir inestable, per tant es recomana que s’actualitzi tot el repositori en pack per a evitar futurs problemes.
3. Linux no és Windows. Tanmateix tenir molts punts en comú i ha punts divergents en la seva lògica de treball. Per tant, s’ha de tenir la ment oberta en adaptar-se a aquestes i intentar entendre el seu funcionament.
4. La utilització del Terminal. La majoria de les tasques en les distribucions actuals ja es poden dur a terme mitjançant una interfaç gràfica, però també existeix un terminal, que pot ser útil per a fer algunes tasques d’una manera més immediata.
5. Mala utilització dels fórums d’ajuda. En la majoria de fórums Linux ja disposem de la sol·lució a la majoria de problemes que se’ns poden plantejar, però tanmateix això és molt bo seguir llegint-los per a millorar el nostre coneixement del nostre nou sistema operatiu.
6. Utilitzar els drets de “root” només quan sigui necessari. No hem d’anar utilitzant indiscriminadament i sense control els permissos administratius de “root” (administrador del sistema), ja que podem comprometre la seguretat i/o l’estabilitat del sistema.
7. Expectatives massa elevades. No per utilitzar un S.O. Linux amb equips obsolets augmentarà la potència d’aquests.
8. Utilitzar massa el Wine. No necessitem utilitzar programari Windows, ja que pràcticament podem fer “de tot” amb diferents programes que disposem per a Linux, per tant hauríem d’anar utilitzant cada cop menys Wine (programa que et permet utilitzar la majoria de programes Windows a Linux).
9. Ignorar els missatges d’error del sistema. A Windows estàvem acostumats a obviar moltes de les pantalles d’error, però a Linux hem de ser molt acurats en això, ja que els missatges d’error sempre són per algun motiu possiblement seriós.
10. Abandonar fàcilment. És molt còmode tornar a Windows, ja que Linux necessita constància i dedicació per arribar a treure’n tot el suc…però al final compensa!

A mi m’agradaria passar-me completament a ser un usuari Linux, però una de les coses que em molesten és que cada autonomia disposi de la seva distribució Linux, que només es diferencia de la seva comunitat veïna en la bandereta del fons de pantalla i en els crèdits. Però com la crítica (que ja comença a ser hora de qüestionar-nos el que fan amb els nostres diners!) no és l’objecte d’aquest article, anem a fer un desglòs de les distribucions Linux educatives a Espanya.

Es donarà el nom de les distribucions, a més de posar l’enllaç on podem consultar la pàgina oficial d’aquestes, on es poden trobar les seves característiques principals (són 17 Comunitats Autònomes i dues ciutats autònomes: Ceuta i Melilla -fem una mica de recordatori de Geografia-).

Comunitat Autònoma	Distribució Linux	Logotip distribució	Pàgina web oficial
Catalunya	Linkat		http://linkat.xtec.cat
Comunitat Valenciana	Lliurex		http://lliurex.net/home/
Regió de Múrcia	-	-	-
Andalusia	Guadalinex		http://www.guadalinex.org/
Castella-La Manxa	Molinux		http://www.molinux.info/
Castella i Lleó*	ArkiX		linuxcastillayleon.blogspot.com/
Extremadura	LinEx		http://www.linex.org/
Madrid	MAX		http://max.educa.madrid.org/
La Rioja	-	-	-
Astúries	Asturix		http://www.asturix.es/
Galícia**	TrisquelGalinux		ttp://trisquel.info/ http://galinux.mancomun.org/
Cantàbria	-	-	-
País Basc	Ehux	NO DISPOSA DE LOGOTIP	http://ehux.ehu.es
Navarra	-	-	-
Aragó	Augustux		Web Augustux
Illes Canàries	mEDUXA		Web Meduxa
Illes Balears	-	-	-
C.A. Ceuta	-	-	-
C.A. Melilla	Melinux		http://www.melinux.es/

* La de Castella i Lleó és no oficial (i pel que se no rep cap tipus de suport de la Conselleria pertinent -sembla una versió pròpia d’un particular-)

** A Galícia n’apareixen dues, i sembla ser que Trisquel és la que utilitzen en els centres educatius.

En definitiva i a la vista del requadre-resum anterior, no us sembla una “xorrada” totes aquestes distribucions? No és un professor i alumne igual en totes les Comunitats Autònomes? És qüestió política? Realment, cada cop que veig coses així em fa perdre els ànims de seguir amb el software lliure, ja que coses com aquesta fan més mal que bé a la gent que realment tenim ganes de que alguna cosa canvii de debò.

Linux Mint és una distribució Linux basada en Ubuntu 9.10 Karmic Koala, Linux 2.6.31, Gnome 2.28 i Xorg 7.4. Entre les característiques d’aquesta nova versió destacaríem les següents:

• Permet una instal·lació OEM
• Possibilitat d’ignorar les actualitzacions (una cosa realment útil, ja que molts cops se’ns instal·len en packs, quan molts cops només en necessitem unes quantes)
• Múltiple selecció al Software Manager
• Nou sistema de baixada i pujada de fitxers d’internet
• Suport per a “drag and drop” (arrossegar i col·locar)
• Permet fer upload a multiples fitxers alhora, etc.

Doncs bé, sense més preàmbuls, us anuncio la disposició d’aquestes noves versions, ja descarregables des d’avui mateix des del següent enllaç.

Per facilitar-vos una mica la vida per a provar aquesta nova versió us facilito la guia que ofereix, per a la instal·lació d’aquesta distribució, Linux Mint Hispano a la seva web.

Tutorial Instalación Linux Mint 8 “Helena”

Avui he estat una mica despistat del correu i de Twitter, i fins fa poc més de mitja hora no l’he obert (va bé desconnectar una mica, no creieu?). En un correu electrònic, un dels meus “coneguts”, gran amant del software lliure, m’ha dit que com era que no havia penjat encara cap notícia sobre la publicació de la nova versió de la suite ofimàtica OpenOffice. Doncs bé, sense més preàmbul us anunció que ja està disponible per a la seva descarrega (per ara en castellà…en les altres llengües cooficials, en breu estarà disponible ). Entre les característiques més destacades d’aquesta nova versió estan les següents:

• Calc i Writer han reduït la velocitat d’arrencada en més d’un 46% respecte a la versió 3.0
• És  compatible amb l’estàndard ODF 1.2
• Suporta els següents tipus de fitxers (.docx, .docm, .dotx, .dotm, .xlsx, .xlsm, .xlsb, .xltx, .pptx, .pptm, .potx, .potm), que ja suportaven versions anteriors, però sense desconfigurar-los en excès.
• El filtre que donava problemes, MediaWiki, ja no s’instal·la automàticament amb el setup. Ara si el volem instal·lar, es fa com una extensió, la qual cosa permet actualitzar-la, sense necessitat d’esperar que surti una nova versió d’OpenOffice
• Canvi dels menús matemàtics, etc.

Tota la resta de canvis els podeu consultar aquí. En definitiva, no massa canvis de fons del producte, però una millora més que apreciable en la velocitat d’arrencada (allò que ens feia desesperar a molts usuaris, que ho trobaven un gran handicap per desbancar altres suites ofimàtiques, tipus Microsoft Office). Jo ja tinc actualitzada la meva versió prèvia, i com sembla que si ens volem comunicar amb l’administració ho haurem de fer amb estàndards oberts, us encoratjo a que la instal·leu (penseu que no genera incompatibilitats amb Office, i les podeu tenir instal·lades les dues alhora al mateix equip -una pregunta que em fan molts companys-).

Actualització 12/02/2010: Ja està disponible en català-valencià aquesta nova versió. Per descarregar-lo en aquesta llengua ho podeu fer des d’aquí. Les versions en gallec i basc encara passen per la 3.1.0.

A començaments de febrer, la Conselleria d’Educació de Castilla La Mancha (queda horrible la traducció forçada de Castella-La Manxa, com si fossin dues entitats diferenciades), va publicar la versió educativa de Molinux, la versió 5.2 “Montesinos” (no sé ben bé a que es deu l’apreciació de “Montesinos” ja que es refereix a una família de nobles enclavada a València, però segurament hi haurà alguna altra apreciació).

Aquesta  versió educativa de Molinux inclou més de 60 aplicacions dirigides a alumnes i professors, i es troba basada en la distribució Molinux 5.2 preexistent, afegint programari per a l’Educació Infantil, Primària i Secundària, a més d’un bon nombre de jocs educatius. Inclou també de sèrie l’eina TCOS per al control d’aules d’informàtica (permet amb molta facilitat l’administració d’equips lleugers, és a dir, aquells amb pocs requeriments de hardware per fer funcionar la versió completa -reutilització d’equips vells-). A més, aquesta versió té un repositori que permet la instal·lació automàtica i posterior configuració, de l’eina moodle per a la creació de recursos online.

Aquesta versió es distribueix en format “Live”, per a poder-la provar sense la necessitat d’instal·lar-la en el disc dur, a més de tenir disponible una versió Netbook (per aquells mini o ultraportàtils que incorpora el pla Escola 2.0), basada en la versió 5.0 de Molinux, adaptada a les pantalles reduïdes i als processadors Atom d’aquests equips. Això està molt bé, ja que no conec cap altra distribució autonòmica educativa que presenti una especificitat per la instal·lació del sistema en aquest tipus de maquinari.

Les versions es poden descarregar des dels següents enllaços:

• Versió Molinux 5.2 “Montesinos” (versió estàndard o versió educativa)
• Versió Molinux Netbook 5.0

La meva idea era fer-ne una prova del seu funcionament, però això per ara no serà possible ja que no disposo de temps material per fer-ho. Sembla una bona distribució, per tant agrairia si algú l’ha provada que me’n fes cinc cèntims de que li ha semblat. Jo ara estic batallant amb la distribució Lliurex, i després passaré a la Guadalinex, que es una de les altres que també m’apeteix trastejar.

A continuació us penjo la darrera versió de mapa conceptual del software lliure, realitzada per GNU España; projecte GNU organitzat a Espanya, que té com a finalitat la del desenvolupament d’un sistema operatiu complet, amb la propietat de que aquest serà software lliure.

Moltes vegades quan es parla de software lliure, sobretot de Linux (el sistema operatiu del moviment), es parla d’un treball col·laboratiu, realitzat per molts voluntaris que ho fan de manera gratuïta, que es va millorant el codi cada dia degut a programadors anònims que dediquen el seu temps a fer-ho, etc. .Doncs, resulta que això no és així, ja que segons el fundador de LWN.net, Jonathan Corbet, en un anàlisi realitzat sobre els 2,8 milions de línies de codi i els 55000 canvis experimentats pel kernel (nucli) de Linux, ha observat les següents dades en relació a l’edició del codi:

• El 18% del codi ha estat originat per voluntaris, que han dedicat els seus esforços, no remunerats, en millorar el nucli.
• Un 7% no se sap qui l’ha originat
• Un 75% del codi l’ha originat gent que ha rebut gratificacions econòmiques per fer-ho (treballadors de Red Hat, Intel, IBM, etc. que han rebut quantitats econòmiques per editar el nucli)

Per tant, es desmunta la teoria de que els programadors que estan millorant el nucli de Linux cada dia (ja que s’afegeixen unes 7000 línies de codi nou a diari) són programadors que reben una percepció econòmica per fer-ho, i que si no la rebessin, Linux desapareixeria. Per tant, en poc temps es calcula que, quan Linux hagi copat el mercat (esperem que no passi mai, ja que a mi els monopolis em fan molta por) “obligaran” als usuaris d’aquest sistema operatiu, a desembolsar una quantitat econòmica per utilitzar-lo. Per tant, ja comença a ser hora de que ens treiem del cap l’altruisme de les empreses que hi ha darrere de Linux (les quals no es veuen, però que com es veu en l’estudi anterior, existeixen).

Un altre dels “punts foscos” que presenta el software lliure! (Cada cop que apareixen estudis més seriosos sobre Linux, més clarobscurs observem).

Molts cops ens plantegem cercar determinades distribucions GNU/ Linux, en les seves versions Live (en CD autoarrencable), per la xarxa. Una manera de no anar cercant mitjançant cercadors convencionals (tipus Google o Bing) les pàgines web de les distros (Ubuntu, Mandriva, etc.), és mitjançant una web que ens subministra totes les dades de les diferents distribucions, juntament amb els enllaços de descàrrega. Aquesta web és TheLiveCD List, on apareixen de forma organitzada totes (això no és del tot cert, però n’hi ha moltíssimes -no us les acabareu-) les distribucions existents en el mercat que disposen de versió LiveCD, LiveDVD o LiveUSB, classificades per tipus, per mida, per data i per qualificació.

Suposo que la majoria dels que em llegiu sabeu que Ubuntu és, per a moltes persones, considerada la distribució Linux més útil per l’usuari convencional. Doncs bé, a continuació us penjo un curs d’Ubuntu bastant bo per a usuaris novells (però serveix per recordar moltes coses als usuaris una mica més avançats), sobre la distribució. Aquest material s’ha d’agrair al treball realitzat realitzat pels editors de Sin Windows.

Aquest curs presenta es pot descarregar en varis formats des dels següents enllaços:

• Curs d’Ubuntu en versió imprimible (PDF)
• Curs d’Ubuntu en versió maquetada (PDF però més útil per presentacions online)
• Curs d’Ubuntu per a OpenOffice (ODT)

I com a extres ens deixen a disposició:

• Extra sobre particions (PDF)
• Extra sobre particions versió maquetada (PDF)

No se què em passa però cada cop em moc més en el món Linux, més que res perquè soc una persona que li agrada formar-se en tot el que es mou en el món de la informàtica actual, i el tema del software lliure ara està molt de moda. Suposo que, com tot serà una moda temporal, ja que l’evolució de la informàtica és brutal, i tot el que avui és nou, demà a migdia ja serà passat. Sense més dissertacions anem al que ens interessa: Molts cops he intentat imaginar-me en una línia temporal, com i quan havien sorgit les diferents distribucions Linux, i sempre m’havia fet gràcia muntar un mapa temporal de la seva evolució, però com no podia ser d’altra manera, unes altres persones, bastant més preparades que jo, ja hi estaven treballant desde feia un cert temps. Aquest grup de quatre persones són les següents:

• Andreas Lundqvist – Original maintainer

• Donjan Rodic – Updates/maintainer

• Aleksandar Urošević – Design assistance

• Corey Farwell – HTML assistance

i en la seva web ens mostren l’evolució al llarg del temps de les distribucions Linux, la qual us penjo en la seva darrera versió (la 9.3) a continuació:

Aquest és un material molt útil, quan en la matèria d’informàtica de 4 d’ESO els hi donem algunes nocions sobre software lliure.

En l’afany de desprestigi dels “talibans” linuxeros (no n’hi ha molts, però a mi les desqualificacions “per se” em demostren la manca de capacitat de diàleg d’alguns) envers els pobres sers humans que utilitzen Windows (sobre el 90% de la població, i em sembla que tiro curt), s’atreveixen a publicar en algun dels seus blogs (que a nivell tecnològic estan molt bé, però quan entren en demostrar la seva superioritat em rebenten) el següent gràfic, en el qual diuen que els que utilitzem Windows (jo ho faig, a més també utilitzo versions linux però no m’agrada per això sentirme el “Deu” de la informàtica com alguns/es) som uns PERDEDORS.Em sap greu, ja que la feina feta en l’entorn del software lliure és molt bona, però cada cop hi ha més persones maleducades i grolleres en el seu entorn, per tant, m’agradaria comentar que qui cregui que el següent gràfic és cert em fa realment molta, moltíssima llàstima. Penseu que, amb aquest tipus d’actuacions, esteu fent una mala propaganda de la “llibertat” que autoproclameu.

Amb una mica de retard, ja que la disponibilitat d’aquesta versió de la distribució Linux pensada per auditar la seguretat dels sistemes va ser publicada el dia 9 de gener (tampoc n’hi ha per autoflagelar-me, ja que em sembla que no em puc queixar del ritme de publicacions, i aquest era un article que ja tenia perfilat però que mancava penjar), us comento que ja hi ha disponible per a la descàrrega Backtrack 4.

Aquesta versió, com ja us he dit anteriorment, és l’estrella de la “Seguretat Informàtica”, ja que entre les seves funcions principals estan les següents:

• Auditar les xarxes wireless (o “wifi” pels amics)
• Escanejar ports i detectar-ne vulnerabilitats
• Anàlisi forense (a posterioritat d’intrusions al sistema)
• Arxius exploit
• Utilització de sniffers per traçar els paquets rebuts i enviats per l’equip, etc.

En definitiva, eines que poden ser molt útils en temes de seguretat, i que en un centre educatiu, pot anar molt bé aquesta versió per sol·lucionar problemes de xarxa, ja que permet detectar nombrosos problemes de seguretat i de consum excessiu de recursos per part d’alguns equips connectats a la xarxa del centre (sobretot si hi ha equips que tenen instal·lats p2p permet detectar-los, i veure si algú, en cas que tinguem la wifi oberta als alumnes, en fa un mal ús). Quan he comentat que aquesta versió va bé per sol·lucionar determinats problemes en els centres, ho he dit per disposar d’aquesta només en un sol equip, des del que realitzarem auditories programades de la nostra xarxa (no és una versió útil per a treballar habitualment, ja que està enfocada fonamentalment a la seguretat informàtica).

Aquesta versió la podeu descarregar des d’aquí. Tanmateix, a la pròpia web del programa podreu trobar manuals que us poden ajudar en la seva configuració (instal·lar-la en un disc dur, instal·lació dual (amb XP/Vista/Windows 7), instal·lar-la en un USB, o molts d’altres).

A propòsit, m’he trobat un manual en la següent web, i val la pena que li doneu una petita ullada.

Python Argentina ha fet un projecte, per tal de que alumnes argentins als quals no els arribi internet puguin tenir a la seva disposició els articles de la Viquipèdia en castellà. Això també ens pot ser molt útil als professors del nostre país, ja que molt cops les connexions a la xarxa del nostre centre ens donen més d’un problema.

En aquest CD /DVD (en la versió DVD hi ha molta més informació -més fotografies i articles-) apareix una selecció d’articles, amb modificacions o eliminació d’algunes imatges (ja que la viquipèdia és enorme, i encabir-la tota en un CD o DVD és missió impossible ). Tota la informació que apareix en el CD està extreta de la Viquipèdia, però amb data de juny de 2008, la qual cosa vol dir que les darreres informacions (com el terretrèmol d’Haiti, etc.) no les tindrem disponibles, però hi ha un més que bon bagatge d’informació.

Per descarregar-vos aquest CD, heu de tenir instal·lat un programa que pugui baixar arxius .torrent (Bittorrent, Bitcomet, etc.), i obrir amb el mateix algun dels següents arxius .torrent:

• http://www.taniquetil.com.ar/facundo/CDPedia-CD-0.6.torrent [701 MB]
• http://www.taniquetil.com.ar/facundo/CDPedia-DVD-0.6.torrent [4,3 GB]

Quan el tingueu baixat, poseu el disc (CD o DVD) al vostre ordinador, i quan s’obri la carpeta amb el CD/DVD feu doble clic a l’arxiu main.py.

Aquesta versió funciona en l’entorn Linux, Mac o Windows, sense haver d’instal·lar cap software adicional (es necessita solsament Python, que en Linux i Mac ja ve instal·lat, i a la versió Windows ja es troba inclosa en el CD i s’utilitza directament).

Un dels grans problemes de triar una distribució Linux, és la multitud d’elles que “pululen” per la xarxa, però tal com us vaig comentar en un article anterior, hi havia pàgines que ens ajudaven a triar la millor distribució (la més adequada pels nostres interessos). Avui, via Distrowatch, em trobo amb el top 10 de les distribucions de Linux més descarregades (suposo que això vol dir més utilitzades) del 2009. La llista està encapçalada per Ubuntu, una de les més còmodes per l’usuari novell.

I sense més preàmbuls anem amb el llistat, on cada distribució es trobarà enllaçada amb la seva web de suport.

1. Ubuntu
2. Fedora
3. Linux Mint
4. Open SUSE
5. Debian GNU/Linux
6. Mandriva Linux
7. Puppy Linux
8. PCLinuxOS
9. Sabayon Linux
10. Arch Linux

De les 10 anteriors n’hi ha algunes que no havia sentit ni anomenar, com poden ser la PCLinuxOS i l’Arch Linux, però com ja sabeu, jo també soc un “novell” en això del software lliure.