Errores “intencionados” en la Wikipedia
Muchas veces nuestros alumnos suelen acudir a la Wikipedia, en busca de información para realizar sus trabajos o tareas escolares. Hay veces que la información obtenida, es más bien dudosa, y muchas veces nos preguntamos el interés que puede tener alguien en falsificar la información. En la siguiente viñeta nos explican quiénes son algunos de los responsables de esta información falsificada: ¡Los vendedores de enciclopedias! (via Linux Hispano)
La nueva “prueva” de acceso (PAU) en la Comunidad Valenciana
No me puedo resistir a poneros la siguiente imagen de los trípticos que ha repartido la Generalitat Valenciana a los alumnos, para informarles de la nueva “prueva” de acceso (Selectividad). Este tríptico lo he obtenido vía El País (por lo que creo que se trata de un caso real y no de un montaje de Photoshop, aunque a veces se puede llegar a dudar la propaganda de algunos medios). Si alguien me pudiera confirmar que este tríptico existe me gustaría lo hiciera vía un comentario.
Analizando el tríptico anterior, he estado intentando deducir el motivo de la garrafal falta de ortografía, y se me ocurren los siguientes motivos:
- Realización de un primer tríptico en valenciano y posterior traducción del mismo con un programa informático, sin revisión final del producto obtenido.
- Problemas que supone la existencia de dos lenguas en una Comunidad, ya que muchas veces existe la confusión entre prueba (castellano) y prova (valenciano), por lo que pueden existir problemas de traducción mental.
- Uso masivo de miniportátiles por parte del redactor/es del tríptico. Como ya sabemos, ello puede provocar miopía y, por tanto, pueden no darse cuenta del error.
- Realización del tríptico por parte de un alumno de la ESO a última hora de la noche después de estar cuatro horas enganchado a Tuenti.
- Problemas con la bebida, ya que puede ser que hayan visto el error pero piensen que es un producto de su estado etílico, y por tanto piensan que por la mañana se arreglará solo.
- Realización del tríptico por parte del Profesor Potachov de Moldavia, ya que sus gafas le han impedido ver correctamente el tríptico, etc.
Para cualquier aportación, o actualización de las causas, estoy dispuesto a ir ampliando el siguiente artículo con vuestras aportaciones.
El desconeixement de la Web 2.0
Moltes vegades, quan conversem amb alguns dels nostres companys de feina, i parlem de coses relacionades amb les noves tecnologies, podem arribar a utilitzar el mot “Web 2.0″. Aquest és un mot molts cops desconegut, com molt bé ens caricaturitzen en la vinyeta següent (via Paranoias). No em vull ni imaginar el què poden dir de nosaltres, un cop l’haguem utilitzat… (i el qualificatiu de “friki” seria dels més suaus)
Tipus de personatges que ens podem trobar a Facebook
Com ja sabeu que m’agrada anar potinejant per les xarxes socials, i entre elles una de les de major increment en usuaris i temps diari destinat a ella, és Facebook (no m’agrada massa però de tan en quan m’hi connecto, tanmateix dubtar de seguir en ella, fent bona la campanya del dia 31 de maig, que aboguen per la eliminació dels perfils, degut als grans problemes de privacitat que presenta); no em puc resistir a posar-vos de manera humorística els principals tipus de persones que “pululen” per ella. Agraïnt la fenomenal tasca realitzada per TheOatMeal, us ho penjo a continuació (amb un breu comentari de cada tipologia).
The Gamer (“El jugador”): Aquell pesat que no fa res més que saturar-nos amb invitacions de Farmville, Happy Island, Mafia Wars o similars, mentre ens va informant de tot el que ha anat aconseguint en el joc. Ens informa de quan puja de nivell, quantes vaques té, si necessita gent per a complertar certs treballs, etc.
The Event Coordinator (“El que munta coses per a què hi vagis”): Aquell personatge que no té res més a fer que convidar-te a les coses més absurdes: manifestacions per a la defensa del musclo zebra del Camerun, la sessió de perruqueria de la seva mascota, etc. Una persona que normalment no has vist mai, o poques vegades has coincidit amb ella, però que vol fer de coordinadora de tot el banal que es mou al seu voltant.
The Desesperate Marketer (“El dels patrocinis i recomanacions absurdes”): Qui no té en les seves llistes de Facebook, algú que està tot el dia comentant les virtuts de certs productes i/o serveis. La majoria de la gent agrega a tothom que se li posa a tir (per augmentar el seu absurd ego) i entre ells hi ha els spammers de productes, que estan tots els dies recomanant-nos el què comprar, què visitar, etc.
The Horrible Photo Tagger (“El graciós amb les fotografies”): Personatge, amic que seria més convenient que deixés de ser-ho, que es dedica a penjar fotografies gracioses on apareixes, de les quals n’estas totalment avergonyit, amb l’agravant, que amb la política actual de privacitat de Facebook, tots els teus amics poden veure. I com acostuma a ser habitual la incorporació de companys de feina com a amics en el nostre perfil, inclòs el cap, ens pot portar algun tipus de disgust, o com a mínim podem ser la riota de la feina una llarga temporada.
The Filterless (“Qui no té altra feina que comentar-ho tot”): Personatge destinat a omplir tot el seu mur amb informacions d’alta qualitat, com per exemple, a quina hora s’ha aixecat, quants cops ha menjat, quants cops ha estirat la cadena del lavabo, quants quilòmetres ha caminat, etc. Una pregunta què et fas amb aquest tipus de personatges és la següent: Quan fan les coses si es passen el dia comentant-les? Les comentaran abans o després? Se sentiran molt sols en la seva vida quotidiana?, etc. Una conducta a analitzar.
The Quiz Taker (“El que fa totes les proves a FB”): Entre els nostres amics també tenim aquells que en les seves actualitzacions apareixen certes coses, com per exemple que han obert alguna Galeta de la Fortuna, i els hi ha dit que avui serà un dia fantàstic, que la seva intel·ligència és la més alta que la dels seus amics que han fet el Brain Test, que té un somriure que fa enveja, que el personatge a qui s’assemblen és a Belén Esteban, etc. Una magnífica manera de passar l’estona. Normalment aquesta, és la gent, que també llegeixen atentament els horòscops del diari, i sempre els intenten integrar a la seva realitat, encara que els hi digui aberracions. Si utilitzen els “quiz” per diversió és disculpable, però si realment creuen en ells i acaben comentant els resultats que els hi surt…comenceu a tremolar.
En definitiva, una manera divertida, d’analitzar a les persones a Facebook. I, n’estic totalment segur que teniu algun amic o amiga a FB que presenta algun dels caràcters anteriors…
El nostre meravellós sistema educatiu
En aquestos mesos vinents intentaré anar fent propostes per un Sistema Educatiu (ja que la “proposta final del ministre sense competències, fluixeja de valent”), en el qual espero que m’ajudeu entre tots els que llegiu aquest blog (possiblemente creant una wiki per a tal fi). A diferència d’alguns (d’un sector polític o un altre) que l’únic que intenten, és fer un maquillatge mitjançant estadístiques (facilitant l’accès a títols, creant competències -a qui coi li importen?-, etc.), del deteriorament de l’educació en el nostre país, hi ha força gent, més de la que es creuen els “politiquets de torn”, que ens interessa aquest tema. Sense més, un penjo una vinyeta del genial Quino, on no és pot explicar d’una manera més clara aquesta reflexió.
La culpa no sempre és de Windows
Moltes vegades, i reconec la meva culpabilitat en algun moment, tots tendim a culpar dels problemes informàtics al nostre arxienemic Windows, tanmateix, en molts casos ser més un atac injustificat que una realitat objectiva i palpable de la situació. Per als que tendim a atorgar aquesta culpabilitat, seria bo reflexionar, abans de culpar alegrement a Windows, i recordar el següent ocudit de Palomitas y maiz. També hauríem de pensar que Linux, molts cops, tampoc serà la nostra taula de salvació, ja que, en aquests moments, no hi ha cap sistema operatiu “perfecte” i “lliure de fallades”.





Comentarios recientes