Programes de mecanografia per a Linux

Una de les coses que m’havia plantejat aquest any amb els meus alumnes era el dotar-los de coneixements de mecanografia, ja que molts cops entrem directament a la “teca” sense sentar bases més que importants, com pot ser el cas de que els alumnes aprenguin a escriure amb tots els dits i sense mirar el teclat, cosa que milloraria molt el seu temps destinat a l’ús d’aplicacions informàtiques, a més de ser una cosa imprescindible (no he entès mai perquè no es col·loca dins del currículum?).

Però m’he trobat amb un problema que podríem resumir amb el següent: “Segurament alguns de vosaltres treballareu en un centre dotat únicament amb terminals basades en Linux”, com és el meu cas…on trobo instal·lacions de Lliurex (versió destralera d’Ubuntu de la Comunitat Valenciana)  arreu on he de fer les classes, i els programes que coneixia estaven basats en entorns Windows, per tant m’he hagut d’espabilar a cercar-ne per Lliurex.

N’he trobat un parell d’interessants (via Ociolinux), un dels quals em sembla que ve instal·lat en la versió de Lliurex de l’aula que utilitzo -però l’altre dia vaig voler obrir-lo i va dir que nanai- :

1.Tuxtype

Les lliçons si són divertides, entren més fàcilment als alumnes (però a voltes m’agradaria tornar a vells temps on deien “la letra con sangre entra”), i aquí és on entra TuxType, un programa per a l’escriptori Linux per aprendre a mecanografiar. És apte per tots els públics, especialment pels primers cursos de l’ESO (o per darrers cursos de primària), que utilitza varis jocs divertits (entre ells disparar amb raigs làsers a les lletres, etc.) i educatius, per a ensenyar mecanografia als alumnes. És molt entretingut, disposa de varis tipus de jocs i permet realitzar un aprenentatge bàsic per assolir soltura amb el teclat.

2. KTouch

KTouch és el programa més conegut de mecanografia per a Linux. És el més complert, a més de ser el que visualment ofereix una interface el més agradable possible per a l’usuari., la qual és totalment personalitzable. També disposa d’un munt d’eines de seguiment del progrès que està realitzant l’alumne. N’acabo de fer una prova, i per mi, tanmateix seguint-me quedant amb algun que disposa de més microeines (però està en Windows :( ), em sembla un programa més que acceptable per a que l’alumne pugui anar fent els seus “pinets” en això de la mecanografia.

El meu consell és que intenteu introduir mecanografia als vostres alumnes, ja que això us permetrà avançar més ràpid en els continguts informàtics de la matèria de Tecnologia, però això és tan sols un consell, ja que cadascú utilitzem el nostre propi procès de transmissió d’ensenyament, i no n’hi ha cap de perfecte, si no que el bo és aquell que en el nostre cas, ens doni els fruits que necessitem.

VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
VN:F [1.9.13_1145]
Rating: +1 (from 1 vote)
{lang: 'es'}

Definicions bàsiques d’informàtica

A continuació s’especifiquen diferents definicions bàsiques en el món de la informàtica (material extremadament útil per a assolir les primeres nocions sobre conceptes informàtics).

ORDINADOR

Un ordinador o computadora és un aparell que manipula dades seguint una llista d’instruccions.

Els primers aparells que més s’assemblen als ordinadors moderns són de meitat del segle XX (1940-1945), tot i que el concepte de computador ja existia prèviament (vegeu àbac i altres calculadores mecàniques). Els primers ordinadors electronics eren de la mida d’una gran habitació, i consumien l’energia equivalent a la de centenars d’ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minúsculs i són molt més potents (milions de vegades més) que abans, mentre que ocupen molt menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d’un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals són avui dia l’icona de la societat de la informació i és en el que pensa la majoria de gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma més comuna d’ordinadors són els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per controlar altres dispositius: des d’avions de combat, robots industrials o càmeres digitals fins a joguines infantils.

El model en què es basen els ordinadors actuals és arquitectura de Von Neumann, és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents. Això els diferencia d’altres aparells com les calculadores.

Els ordinadors són aparells digitals en tant que es basen en l’Àlgebra de Boole i el sistema binari.

HARDWARE

El maquinari (en anglès hardware) d’un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l’element central del maquinari d’un ordinador la placa mare (de l’anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són anomenats targetes (com ara la targeta de xarxa, o la targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d’alimentació, etc. Situats a l’exterior de la caixa hi ha els perifèrics d’entrada (teclat, ratolí, webcam, escànner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.).

El maquinari d’un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l’ordinador. El firmware és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM.

La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d’automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics. Els ordinadors personals, que tenen el maquinari d’ordinador familiar per a la majoria de gent, formen només una petita minoria d’ordinadors (un 0,2% de tots els ordinadors fabricats el 2003).

SOFTWARE O PROGRAMARI

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d’interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.

WINDOWS

Windows (“finestres”, en anglès), és el nom d’un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.

Inicialment, Windows era un entorn gràfic d’usuari que s’executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l’aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.

Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l’edició gràfica, l’entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d’usuaris que migren cap a GNU/Linux.

MICROSOFT OFFICE (Word+Excel+PowerPoint+…)

Microsoft Office (MSO) és el paquet ofimàtic de l’empresa Microsoft. Funciona pels sistemes operatius Microsoft Windows i Apple Mac OS. Es tracta de programari no lliure, però tot i així és la suite ofimàtica més emprada a l’actualitat.

Està compost pels següents programes:

Totes les definicions ampliades, per no allargar més l’article,  les podreu trobar en el següent document que us penjo a continuació.

Definicions ampliades d’informàtica

VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0 (from 0 votes)
{lang: 'es'}

Primeres activitats d’informàtica

En els primers cursos d’ESO, comença a ser el moment en que l’alumnat s’ha de familiaritzar amb la informàtica, i una de les maneres de treballars (sempre suposant que la connexió a internet de l’IES on esteu treballant no us falli -cosa realment difícil en la majoria de centres educatius-).

Individualment s’aniran realitzant les tasques encomanades de la següent fitxa (les quals s’hauran d’anar lliurant conforme es vagin acabant -així el ritme d’aprenentatge serà heterogeni, afavorint la realització de tasques amb diferents tipus d’aprenentatge), les quals es poden entregar, o bé per correu electrònic, al mail del professor, o bé en llapissos de memòria (altament recomanables pels alumnes).

Tots els dubtes sobre les fitxes, es poden anar preguntant en l’aula, i es poden treballar a casa  (cosa que també us permetré -però intenteu fer les fitxes vosaltres, ja que si no és així, realment qui us estareu enganyant sou vosaltres mateixos), em podeu enviar els dubtes per correu electrònic i tan aviat com pugui us aniré donant les sol·lucions als dubtes que tingueu.

Molta sort!!!!!

A continuació us poso el primer contingut de fitxes, amb les quals ja podeu començar a treballar. Només cal fer clic al següent enllaç i obrir l’arxiu en pdf que conté.

Primeras Fichas de Informática (muy completas)

Les fitxes anteriors, han estat obtingudes gràcies al magnífic treball que s’ha realitzat des del CPR San Hilario de Poitiers, de Comares (Màlaga), del qual se n’ha fet un extracte.

VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 10.0/10 (1 vote cast)
VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0 (from 0 votes)
{lang: 'es'}

Presentació OpenOffice Calc amb activitats

openofficecalc1_Aquí us penjo una bona presentació sobre el programa OpenOffice Calc, que també inclou algunes activitats per a poder realitzar amb alumnes. El nivell classificat és 2n d’ESO. El material s’ha obtingut del blog del EPS San Juan Bosco.

tema1-hojas-de-calculo (OpenOffice Calc)

VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 5.5/10 (2 votes cast)
VN:F [1.9.13_1145]
Rating: +1 (from 1 vote)
{lang: 'es'}

Pràctiques a realitzar amb Word (per 4 d’ESO)

word_

Ja us havia penjat algunes pràctiques de Word de l’IES Las Musas (eren per a la matèria optativa d’informàtica de 4 d’ESO), però avui us penjo unes quantes pràctiques per a 1 d’ESO, les quals té penjades en la web del centre, i especificament dins del  Departament de Tecnologia.

PRÁCTICA1WORD

PRÁCTICA2WORD

PRÁCTICA3WORD

PRÁCTICA4WORD

PRÁCTICA5WORD

PRÁCTICA6WORD

VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0 (from 0 votes)
{lang: 'es'}

Tecnoloxías da comunicación (gallec)

Us poso el material sobre Tecnologies de la comunicació que té en Jorge Gómez, material que està en gallec i està extret del seu bloc. Disposa del material en pdf i d’una presentació en Slideshare.

Tecnoloxías da comunicación

VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
VN:F [1.9.13_1145]
Rating: 0 (from 0 votes)
{lang: 'es'}
Posicionamiento web SEO