Programes de mecanografia per a Linux
Una de les coses que m’havia plantejat aquest any amb els meus alumnes era el dotar-los de coneixements de mecanografia, ja que molts cops entrem directament a la “teca” sense sentar bases més que importants, com pot ser el cas de que els alumnes aprenguin a escriure amb tots els dits i sense mirar el teclat, cosa que milloraria molt el seu temps destinat a l’ús d’aplicacions informàtiques, a més de ser una cosa imprescindible (no he entès mai perquè no es col·loca dins del currículum?).
Però m’he trobat amb un problema que podríem resumir amb el següent: “Segurament alguns de vosaltres treballareu en un centre dotat únicament amb terminals basades en Linux”, com és el meu cas…on trobo instal·lacions de Lliurex (versió destralera d’Ubuntu de la Comunitat Valenciana) arreu on he de fer les classes, i els programes que coneixia estaven basats en entorns Windows, per tant m’he hagut d’espabilar a cercar-ne per Lliurex.
N’he trobat un parell d’interessants (via Ociolinux), un dels quals em sembla que ve instal·lat en la versió de Lliurex de l’aula que utilitzo -però l’altre dia vaig voler obrir-lo i va dir que nanai- :
1.Tuxtype
Les lliçons si són divertides, entren més fàcilment als alumnes (però a voltes m’agradaria tornar a vells temps on deien “la letra con sangre entra”), i aquí és on entra TuxType, un programa per a l’escriptori Linux per aprendre a mecanografiar. És apte per tots els públics, especialment pels primers cursos de l’ESO (o per darrers cursos de primària), que utilitza varis jocs divertits (entre ells disparar amb raigs làsers a les lletres, etc.) i educatius, per a ensenyar mecanografia als alumnes. És molt entretingut, disposa de varis tipus de jocs i permet realitzar un aprenentatge bàsic per assolir soltura amb el teclat.
2. KTouch
KTouch és el programa més conegut de mecanografia per a Linux. És el més complert, a més de ser el que visualment ofereix una interface el més agradable possible per a l’usuari., la qual és totalment personalitzable. També disposa d’un munt d’eines de seguiment del progrès que està realitzant l’alumne. N’acabo de fer una prova, i per mi, tanmateix seguint-me quedant amb algun que disposa de més microeines (però està en Windows 
), em sembla un programa més que acceptable per a que l’alumne pugui anar fent els seus “pinets” en això de la mecanografia.
El meu consell és que intenteu introduir mecanografia als vostres alumnes, ja que això us permetrà avançar més ràpid en els continguts informàtics de la matèria de Tecnologia, però això és tan sols un consell, ja que cadascú utilitzem el nostre propi procès de transmissió d’ensenyament, i no n’hi ha cap de perfecte, si no que el bo és aquell que en el nostre cas, ens doni els fruits que necessitem.
Definicions bàsiques d’informàtica
A continuació s’especifiquen diferents definicions bàsiques en el món de la informàtica (material extremadament útil per a assolir les primeres nocions sobre conceptes informàtics).
ORDINADOR
Un ordinador o computadora és un aparell que manipula dades seguint una llista d’instruccions.
Els primers aparells que més s’assemblen als ordinadors moderns són de meitat del segle XX (1940-1945), tot i que el concepte de computador ja existia prèviament (vegeu àbac i altres calculadores mecàniques). Els primers ordinadors electronics eren de la mida d’una gran habitació, i consumien l’energia equivalent a la de centenars d’ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minúsculs i són molt més potents (milions de vegades més) que abans, mentre que ocupen molt menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d’un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals són avui dia l’icona de la societat de la informació i és en el que pensa la majoria de gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma més comuna d’ordinadors són els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per controlar altres dispositius: des d’avions de combat, robots industrials o càmeres digitals fins a joguines infantils.
El model en què es basen els ordinadors actuals és arquitectura de Von Neumann, és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents. Això els diferencia d’altres aparells com les calculadores.
Els ordinadors són aparells digitals en tant que es basen en l’Àlgebra de Boole i el sistema binari.
HARDWARE
El maquinari (en anglès hardware) d’un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l’element central del maquinari d’un ordinador la placa mare (de l’anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són anomenats targetes (com ara la targeta de xarxa, o la targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d’alimentació, etc. Situats a l’exterior de la caixa hi ha els perifèrics d’entrada (teclat, ratolí, webcam, escànner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.).
El maquinari d’un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l’ordinador. El firmware és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM.
La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d’automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics. Els ordinadors personals, que tenen el maquinari d’ordinador familiar per a la majoria de gent, formen només una petita minoria d’ordinadors (un 0,2% de tots els ordinadors fabricats el 2003).
SOFTWARE O PROGRAMARI
El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d’interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.
WINDOWS
Windows (“finestres”, en anglès), és el nom d’un sistema operatiu desenvolupat per Microsoft des de mitjans dels anys 80, pensat per a ordinadors personals.
Inicialment, Windows era un entorn gràfic d’usuari que s’executava a sobre del sistema operatiu DOS. Paral·lelament, creà una versió professional per servidors que no necessitava DOS (Windows NT). A partir de Windows 95, la versió personal ja era un sistema operatiu complet i no necessitava DOS, que de fet estava incorporat dins de Windows. Aquesta estructura seguí fent-se servir fins a l’aparició del Windows XP. Que basat en el nucli del Windows 2000 ofereix la versió personal i la professional.
Actualment, Windows és el sistema operatiu més utilitzat en ordinadors personals, en entorns corporatius i també té un sector important del mercat de servidors on el gran dominador són els sistemes Unix. Tot i que en el sector de l’edició gràfica, l’entorn majoritari és el MacOS, i actualment hi ha un percentatge creixent d’usuaris que migren cap a GNU/Linux.
MICROSOFT OFFICE (Word+Excel+PowerPoint+…)
Microsoft Office (MSO) és el paquet ofimàtic de l’empresa Microsoft. Funciona pels sistemes operatius Microsoft Windows i Apple Mac OS. Es tracta de programari no lliure, però tot i així és la suite ofimàtica més emprada a l’actualitat.
Està compost pels següents programes:
- Microsoft Word (procesador de text)
- Microsoft Excel (full de càlcul)
- Microsoft PowerPoint (programa de presentacions)
- Microsoft Access (programa per fer bases de dades)
- Microsoft Outlook (agenda i client de correu electrònic)
- Microsoft Frontpage (editor de pàgines web WYSIWYG)
- Microsoft Photo Manager (editor fotogràfic)
- Microsoft Publisher
- Microsoft InfoPath
- Microsoft OneNote
- Microsoft Project
- Microsoft Visio
- Microsoft photoDraw
- Microsoft Draw
- Microsoft Communicator
Totes les definicions ampliades, per no allargar més l’article, les podreu trobar en el següent document que us penjo a continuació.
Definicions ampliades d’informàtica
Primeres activitats d’informàtica
En els primers cursos d’ESO, comença a ser el moment en que l’alumnat s’ha de familiaritzar amb la informàtica, i una de les maneres de treballars (sempre suposant que la connexió a internet de l’IES on esteu treballant no us falli -cosa realment difícil en la majoria de centres educatius-).
Individualment s’aniran realitzant les tasques encomanades de la següent fitxa (les quals s’hauran d’anar lliurant conforme es vagin acabant -així el ritme d’aprenentatge serà heterogeni, afavorint la realització de tasques amb diferents tipus d’aprenentatge), les quals es poden entregar, o bé per correu electrònic, al mail del professor, o bé en llapissos de memòria (altament recomanables pels alumnes).
Tots els dubtes sobre les fitxes, es poden anar preguntant en l’aula, i es poden treballar a casa (cosa que també us permetré -però intenteu fer les fitxes vosaltres, ja que si no és així, realment qui us estareu enganyant sou vosaltres mateixos), em podeu enviar els dubtes per correu electrònic i tan aviat com pugui us aniré donant les sol·lucions als dubtes que tingueu.
Molta sort!!!!!
A continuació us poso el primer contingut de fitxes, amb les quals ja podeu començar a treballar. Només cal fer clic al següent enllaç i obrir l’arxiu en pdf que conté.
Primeras Fichas de Informática (muy completas)
Les fitxes anteriors, han estat obtingudes gràcies al magnífic treball que s’ha realitzat des del CPR San Hilario de Poitiers, de Comares (Màlaga), del qual se n’ha fet un extracte.
Diferència entre artesania i tècnica
A continuació us posaré dues definicions, una per a definir el que hom entèn com a artesania i l’altre per definir-vos el que s’entèn per tècnica. En funció d’aquestes dues definicions heu de ser capaços de diferenciar els dos conceptes.
ARTESANIA
Actualment anomenem artesania al procés de construcció d’objectes o d’elaboració de productes, realitzats manualment o amb màquines i eines senzilles, per a una persona o un grup reduït de persones. Les persones que s’hi dediquen són els artesans.
L’artesania comprèn, bàsicament, obres i treballs realitzats manualment i amb poca intervenció de maquinària, habitualment són objectes decoratius o d’ús comú. Al que es dedica a aquesta activitat s’anomena artesà.
L’artesania es realitza en tots els pobles de cada país. El terme artesania es refereix al treball realitzat de forma manual per una persona en el qual cada peça és distinta a les altres, a diferència del treball en sèrie o industrial.
També queden alguns artesans que es dediquen als anomenats «oficis tradicionals», però cada vegada són menys.
Per a moltes persones, l’artesania és un terme mig entre el disseny i l’art. Per a uns altres és una continuació dels oficis tradicionals, en els quals l’estètica té un paper destacat però el sentit pràctic de l’objecte elaborat és també important.
Un dels principals problemes de l’artesania és la competència amb els productes procedents de processos industrials de baix cost, amb aparença similar als productes artesans, però amb menor preu i qualitat.
Una altra dificultat per als artesans és la forma de comercialitzar els seus productes, ja que és una característica de l’artesania, que es realitza en tallers individuals o de poques persones, amb poca capacitat per a arribar al mercat.
A Espanya, els artesans poden certificar l’autenticitat de la seva producció mitjançant l’obtenció del Carnet artesà corresponent al seu ofici. Els carnets artesans són atorgats per cada comunitat autómoma.
TÈCNICA
Una tècnica, és un conjunt de procediment que utilitzem els humans per fabricar eines, construir objectes i, en general, obtenir qualsevol producte.
Les persones que es dediquen a la tècnica se’n diuen tècnics.
Al llarg dels temps, tots els procediments científics i tecnològics han generat tècniques per a resoldre els problemes i poder aconseguir, millorar o abaratir els productes o serveis on s’aplicaven.
Així podem parlar de:
- Tècniques agrícoles (regadiu, fertilització, …)
- Tècniques productives.
- Tècniques constructives.
- Tècniques de relaxació.
- Tècniques de laboratori (cromatografia, espectroscòpia, atmòlisi, …)
- Etc.
El conjunt de tècniques en una determinada àrea, especialment en enginyeria, s’anomena tecnologia o metodologia.
El procés tecnològic I
Dins del trasllat de continguts de l’antic bloc a aquest, he reincorporat aquesta entrada, i alguna de les que afegiré a posteriori.
El proceso tecnológico, o proceso para la creación de objetos comienza con el planteamiento de un problema, necesidad o situación que hay que solucionar mediante el diseño de un objeto tecnológico. Para crear debemos saber analizar objetos, y aprender sobre las decisiones que se han tomado en el proceso de diseño y construcción.
El proceso tecnológico
El proyecto tecnológico es un proceso que, en esencia, parte de un planteamiento y análisis de un problema tecnológico y se resuelve mediante la construcción de un sistema técnico o máquina que cumpla con los requisitos demandados.
Siempre que nos encontramos ante un problema y tratamos de solucionarlo, aunque a veces no seamos conscientes de ello, estamos siguiendo un método.
Seguramente muchos de nosotros hemos vivido la experiencia de encontrar la solución a una necesidad mediante la construcción de un objeto.
El método que se utiliza para analizar un problema y diseñar y construir un objeto o máquina se denomina proceso tecnológico.
El proceso tecnológico contempla varias fases, que son:
1. Conocer el problema
- Identificación del problema
- Concreción del problema
- Búsqueda de información
Dató útil: El responsable de la documentación debe recoge y archivar todos los documentos que se generan durante el desarrollo del proyecto, así como la información que pueda haberse recopilado en la fase de investigación o experimentación que sea relevante para la solución del problema tecnológico planteado. Coordinen el acceso tanto a documentos y bibliografía existente en la biblioteca de tu escuela, como a otras fuentes bibliográficas externas.
2. Diseñar
- Técnicas
- Diseño individual
- Diseño grupal
3. Planificar
- Selección y utilización de materiales y herramientas
- Organización y gestión
Dato útil: El encargado de herramientas del equipo se responsabiliza de la supervisión y estado de este equipo previamente a su utilización y de su distribución durante el desarrollo del proyecto, vigilando su uso adecuado y evitando la pérdida o rotura, por negligencia, del mismo. Además, se encarga del inventariado y revisión de su estado de conservación una vez finalizado el proyecto.
Dato útil: La responsablidad del encargado de materiales del equipo se basa en el inventariado, selección, cuidado y almacenamiento de los materiales, ya sean de adquisición comercial o de reciclado de prefabricados comerciales, que el equipo de trabajo ha previsto como necesarios para el desarrollo del proyecto. Suele realizar también la función de administrador y proveedor, encargándose de coordinar los intercambios de materiales entre los diferentes equipos en un juego de libre comercio en el que se respetan determinadas reglas propias de las transacciones comerciales en la realidad.
4. Construir
- Construcción del objeto o máquina
5. Evaluar
- Presentación del objeto construido
- Evaluación del objeto construido
Dato útil: Una vez concluida la fase de construcción, se evalúan los resultados y se elabora un informe para la presentación del sistema o máquina.
Recursos gràfics i de disseny
Una bona presentació en PowerPoint, realitzada per a la matèria de Tecnologia de 1 d’ESO, en el EPS San Juan Bosco.
tema 2. Recursos-graficos-y-de-diseño
Opciones de Suscripción
Licencia
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Unported.
Comentarios recientes