El gran pufo de los contratos programa valencianos

No sé quién está nublando el entendimiento a algunos docentes valencianos, ni la capacidad de que esos mismos compañeros sean capaces de asumir posturas enalteciendo sus humildes partes para que la Administración educativa pueda seguir dándoles por salva sea la parte.

¿A qué viene lo anterior? A los contratos programa que se ha sacado la Conselleria d’Educació de la manga. Unos contratos que van a ser aprobados en muchos centros educativos públicos sin haberse leído la letra pequeña. Unos planes que, a corto plazo pueden beneficiar a algunos que quieran, a cualquier coste ético o moral, quedarse “a dedo” en sus plazas mediante comisiones de servicio.

¿No es capaz la gente de ver más allá? ¿No ven esos compañeros que pan para hoy es hambre para mañana? ¿No ven que van a cargarse la Educación pública aceptando integrarse en dichos programas?

Vamos a analizar el texto de los mismos. Vamos a ver dónde se halla ese gran pufo que se insinúa en el titular. Pues bien, en la Resolución de 12 de abril de 2012, publicada en el DOGV 6754 del 23 de abril de 2012 se dice lo siguiente (en referencia a los compromisos que adquiere la Administración educativa con los centros que se acojan a dichos contratos programa):

Dotar a los centros de los recursos humanos y económicos complementarios necesarios para la aplicación de las diferentes medidas acordadas en el plan de actuación

Seguro que hay docentes que al leer lo anterior se están frotando las manos y ya piensan en que eso va a significar que se van a mantener las plazas en sus centros. ¿Nadie se ha dado cuenta de que en ningún momento se habla de que los recursos humanos van a ser docentes -funcionarios o interinos-? ¿Nadie ve que esto puede ser un sistema para introducir “profesionales liberales” relacionados con las empresas que dictan las órdenes a nuestros mandamases para adoctrinar en la ideología de turno a nuestros alumnos? No creo que nadie no haya caído en esto cuando en Madrid están hartos de hablar de algo similar que han hecho en su Comunidad, que ha permitido colocar a unas personas que no tienen nada que ver con la docencia en sus centros educativos públicos.

Asesorar a los centros en el diseño, desarrollo y seguimiento del plan

Si el asesoramiento tiene que ser igual que el que están realizando este año en los proyectos PROA, INTEGRA y otros “inventos” similares… vamos apañados.

Favorecer la autonomía de los centros educativos para adaptar la organización del centro a las necesidades del alumnado: diseño de agrupamientos, organización de horarios y tareas docentes, conexión interdisciplinar del currículo y el desarrollo de las diferentes medidas contempladas en el plan de actuación

¿Autonomía de los centros educativos o nepotismo de las direcciones? No lo veo nada claro. ¿Horarios diferentes en función de las necesidades de los centros? ¿Organización de tareas docentes? Debo de ser un poco corto. No entiendo qué demonios quieren organizar de mis tareas como docente. Me parece mucha palabrería donde sólo veo una cosa clara. Dotar de la potestad a los directores de hacer lo que les de la gana en sus centros. Cada vez quedan menos directores poco adictos a las sillas y luchadores por sus alumnos contra las medidas antieducativas de esta Conselleria. ¿Les tenemos que dar aún más poder del que ya tienen? ¿Tenemos que desprendernos del funcionamiento democrático de los centros?

Establecer mecanismos de seguimiento y evaluación en colaboración con los centros educativos

Pruebas diagnóstico y de nivel a tutiplén. Conversión del sistema educativo en un sistema puramente evaluador. Que el sistema y los resultados se han de evaluar…vale. ¿Qué todo sea evaluación? Estúpido, absurdo y muy peligroso ya que los centros que más necesitan recursos son los que tienen el alumnado más desfavorecido y que, por cuestiones socioculturales, van a verse excluídos de cualquier futura inversión.

Promover acuerdos, entre las administraciones educativas y las administraciones locales, para incrementar la relación de los centros con su entorno social e institucional

¡Qué bonito! Vamos a colaborar con nuestros ayuntamientos. Vamos a aceptar que sean los ayuntamientos quienes decidan las políticas educativas en nuestros centros. Vamos a dejar la Educación en manos de los políticos municipales. Increíble, pero a lo mejor es que sólo veo las connotaciones negativas que podrían producirse.

Establecer acuerdos o convenios con otras instituciones para el desarrollo de las actuaciones previstas en el plan

Por si a alguien no le quedaba claro. Traducción literal e inteligible de este punto. Demos libertad y libertinaje a empresas privadas para que gestionen nuestros centros educativos públicos. Demos libertad para que nos envíen profesionales. Demos libertad al BBVA, a Bankia, a Telefónica, a El Corte Inglés, etc. para que entren a saco, sin disimulos, en nuestros centros públicos. ¿Creéis que exagero? Lo dudo.

Favorecer modelos de formación en el centro educativo dirigidos a la innovación y reflexión sobre las mejores prácticas para incrementar el éxito escolar del alumnado

Me parece bien pero, ¿cómo se van a favorecer dichos modelos? ¿Va a significar más reuniones inútiles o van a ser mejoras de praxis objetivables? Dudo.

Fomentar la formación dirigida a los equipos directivos para asegurar el liderazgo educativo en el desarrollo del plan de actuación

Directores a perpetuidad. Comisarios políticos de la Administración bajo las palabras típicas de liderazgo y formación. Se crean directores adictos con patente de corso. Y lo que es más curioso, se van a crear después de la votación en un Claustro que va a decidir en esa votación eliminar cualquier resquicio de poder decisorio que podría tener. Adiós a los Claustros. Adiós a las decisiones democráticas en los centros públicos. Bienvenida dictadura del poder.

Y, finalmente, tan sólo me queda comentar algunas “orientaciones” que recomienda la Administración para el desarrollo de estos contratos. Orientaciones que, al año siguiente de que algunos centros hayan caído en la trampa de la Administración, van a convertirse con mucha probabilidad en obligatorias.

Medidas de refuerzo, fuera del horario escolar, para el alumnado con mayores dificultades de aprendizaje

Traducción de lo anterior. Se trabaja a partir de las cinco de la tarde. Docentes hasta las nueve de la noche en los centros educativos a dar repasos. Si ellos no quieren, siempre habrá esos “profesionales” de la empresa privada que habrán contratado que sí que lo harán. Y una vez contratados… a eliminar a los docentes. Grandes culpables y parásitos de la sociedad para esta Administración a la que algunos complacerán aceptando dichos contratos.

Actividades que se van a desarrollar, en coordinación con otros centros y fuera del horario escolar, dirigidas al alumnado con mayor capacidad y motivación para aprender

Lo mismo que en el caso anterior. Eso sí, anteriormente me he dejado en el tintero la afección que esto va a tener sobre el mes de julio tan imprescindible para la formación y el reciclado docente. Clases en julio aprobadas y validadas por los Claustros que caigan en la tentación.

También aparece en el documento la desaparición de los docentes de secundaria en primer ciclo de la ESO y numerosísimas patrañas más que hacen de todo el documento anterior un gran pufo. Un pufo que, lamentablemente, quizás será aprobado por algunos Claustros (espero que no muchos) de la Comunitat.

Espero que este artículo sirva para poner en tela de juicio las bondades de lo anterior para los alumnos y los nulos beneficios que tiene para los docentes.

Comments

  1. Josep says

    Después de leer tu comentario me queda claro que las percepciones son muy diferentes. En mi caso, por ejemplo, después de un periplo bastante largo por la educación pública (por donde también han pasado mis hijos) tengo muy claro que es absolutamente urgente dotar de poder a las direcciones de los centros.
    Aunque nos parezca “normal” no lo es en absoluto que en una entidad no pueda llevarse a cabo política de recursos humanos. En mi caso en concreto estoy ahora mismo formando parte de la dirección de un centro; ardo en deseos de poder retener algunos profesionales magníficos que tenemos, alguno de los cuales no tiene ni treinta años; al mismo tiempo hay, como bien sabes, profesores que por el motivo que sea no están dotados, o motivados, para su tarea. Que ha peligro de nepotismo, quizás; donde hay una cara siempre hay una cruz.
    Pero tengo muy claro que por el interés de los alumnos es preciso seleccionar recursos humanos y, por lo tanto, evaluarles. Naturalmente desde mi interés como propietario definitivo estaría seguir como hasta ahora. Per es que como sabes hemos llegado a los niveles más bajos imaginables.
    Finalmente, y para que quede claro, no te escribo desde Valencia, sino desde una CA limítrofe, y mi voto está en las antípodas, en la mayoría de los aspectos, del gobierno que los valencianos (¡ay!) os habéis dado desde la noche de los tiempos.

    • says

      Josep, en primer lugar muchas gracias por el comentario que, puedo llegar a entender desde tu posición como futuro gestor de recursos humanos de tu centro, pero que no comparto como exmiembro de un equipo directivo que, en el momento de aplicar la confirmación (o elección por parte del Director de parte de su plantilla) dejó su cargo por no querer verse implicado en las malas praxis que se pudieran llevar a cabo por parte del mismo.

      No se trata de “escoger a los mejores”. Los mejores son la mayoría. He dado algunos tumbos, he hablado con muchos compañeros, cada uno con sus praxis docentes, algunas que comparto y otras que no, pero excelentes profesionales. Seguro que todos tenemos una percepción sobre un buen docente. Una percepción siempre sometida a juicios subjetivos de quien observa. Eso es un problema. No podemos tener la certeza absoluta que el profesional que elijamos para cubrir una determinada plaza sea mejor que otro que está por llegar. No creo que sea bueno “bloquear” unas plazas para hacer el juego a la Administración para que no saque dichas plazas en un concurso de traslados que, a pesar de todos los problemas que pueda tener, es de los procesos más limpios y transparentes que existen en la movilidad docente.

      He visto desaparecer plazas orgánicas de algún centro para colocar “al amigo de turno”. No digo que sea regla general, pero esa casuística puede darse (y de hecho se ha dado en algunos centros). Estoy seguro y totalmente convencido de que la mayoría de Directores son honrados y creen a pies juntillas en que hacen lo mejor para sus centros, pero compartir un curso con un docente hace que, la relación que se establezca con el mismo a nivel personal, más allá de su praxis en el día a día, hace que el mismo sea deseable para nuestro centro. No se trata de no querer mejorar la autonomía de los centros. Se trata de evitar al máximo las conductas anómalas que se puedan dar.

      No es todo blanco o negro. Soy el primero en que abogo por un mayor control por parte de una inspección, formada por mejores profesionales de lo que creemos, no tan burocrática y más “de mejora educativa”. Son los inspectores quienes han de controlar las buenas prácticas en los centros educativos y velar para que las mismas se lleven a cabo.

      A mi, me genera mucha desazón la posibilidad de que un compañero (aunque cada vez sean menos elegidos por el Claustro y más por la Administración) sea quien decida mi futuro laboral en función de mis aptitudes docentes. ¿Crees realmente que como Director, como comentas que es tu caso, te gustaría tener un buen docente, trabajador y con grandes habilidades con sus alumnos que te genera problemas porque cuestiona tus decisiones? ¿Crees que le renovarías en el centro?

      Aunque no me gustaría acabar sin comentarte que reconozco en que llevas toda la razón del mundo en que algo tenemos que hacer con la Educación pública, pero no creo que ello pase por establecer una gestión privada de la misma. No lo creo.

  2. torrespalaus says

    Anem a vore, potser que tots tenim l’enteniment en un nuvol en aquests moments, i fem uns anàlisis massa impulsius, perquè estem justament farts de que ens donen per on siga. Ara bé, evitarem el cost ètic de la proposta demanant la seua generalització a tots els centres, la seua universalització, molt més que afavorint, amb la nostra inhibició, que donen aquestes ajudes sols a aquells establiments condescendents amb les propostes de Conselleria.
    Serà pa per avui i fam per a demà si va endavant siga quina siga la nostra resposta. El que és pretén és premiar a la llarga als que es porten bé i castigar als dissidents . Però si la dissidència consisteix en quedar-se al marge sempre et podran dir que quan et van donar l’oportunitat no volgueres participar.
    L’engany el veiem tots però la Conselleria estarà més tranquil·la si sols demanen el programa quatre que si el demanen tots els centres. La proposta potser no siga quedar-se al marge.
    L’advertència sobre els perills d’externalització del programa estan més que justificats. Tot i això caldria advertir que aquesta externalització està en les nostres mans i si es duu endavant, tal i com dius, serà perquè nosaltres ho permetem. En les nostres mans està impedir-ho. Si seguim fent com fins ara, no li veig massa trellat a que ens oposem a aquesta treta. Estem comprant religiosament en setembre una quantitat de llibres de text que duplica la beca que se’ls dona a les famílies beneficiant així grups com Prisa (propietària de la editorial Santillana) o Anaya. Acudim a activitats extraescolars com les d’Actio i altres fundacions afins a l’administració com la de Jaume II el Just que explota, entre altres, les visites pedagògiques al monestir de la Valldigna, posant en mà d’empreses privades alló que ha de ser competència nostra o siga el desenvolupament del currículum. No fórem capaços d’alçar un dit quan es va externalitzar el servei de menjador així com altres serveis escolars o cessions de serveis (pissarres escolars, ordinadors, Ciegsa, etc). Ara bé, si ens neguem a comprar més llibres que els estrictament necessaris, si preparem nosaltres les nostres eixides en funció dels continguts curriculars i no de propostes externes, si dissenyem programes de millora dels nostres centres sense deixar-ho en mans de promotors externs, serem nosaltres qui dirigirem les mesures de millora del nostre ensenyament i no tenim perquè témer qualsevol proposta que deixe en les nostres mans la gestió d’aquestos serveis.
    Si desaprovem el tipus d’assessorament que està duent endavant la Conselleria ens pertoca denunciar-ho fent les valoracions oportunes, negant-nos a la intervenció en el centre de personal no adequat etc. I no fem comentaris sols entre els companys a l’hora del esmorzar sinó demanem que conste en claustre, fem la denuncia als mitjans de comunicació, pares i mares, Consell Escolar,etc. En aquest País ningú no ha votat el PP però, davant de les barbaritats que està fent, sols sabem queixar-nos en lloc d’actuar i si els sindicats convoquen una vaga diem que ara no és el moment o que eixa no és la manera de resoldre el problema. Com deia la Mafalda d’Argentina, queixar-nos és el nostre esport nacional. Doncs queixem-nos,… però també aportem alternatives i actuem.
    Si, és possible que alguns equips directius no gestionen bé el poder, però el claustre també pot dir la seua i evitar i lluitar contra el nepotisme. Les direccions dels centres són el que són, en la majoria dels casos, perquè quan és demana voluntaris per a ocupar el càrrec, no es fa ningú avant. Ací al País Valencià ens agrada molt allò de “Voluntaris ni a una paella”. Doncs no ens queixem si la direcció no és la que ens sembla la més escaient. Fent-nos avant quan es demana persones per ocupar les places de direcció, es poden modificar les coses. L’autonomia d’un centre depén sobre tot de la força que fa un claustre per a tindre-la i no de la que li donen les lleis.
    L’avaluació és absolutament necessària per a la millora de qualsevol activitat des de la instal·lació de la llum que et fa l’electricista fins a les accions de govern dels ministres de la Unió Europea. El que cal és: saber què anem a avaluar, qui ho va fer, com s’ha de fer i què anem a fer amb els resultats. Jo no necessite cap avaluació diagnòstica externa per a saber el que cal millorar en el meu centre. Aquesta feina la fem i l’hem de fer, els mestres, si no, altres la faran per nosaltres amb resultats i conclusions que potser no s’acosten a la realitat. Així que no es tracta de criticar les proves diagnòstiques sinó oferir alternatives, i nosaltres en tenim moltes.
    Si no demostrem, amb les nostres demandes, que els retalls econòmics i els acomiadaments de professorat sols van a perjudicar l’ensenyament i que amb 800.000 € ni hi ha ni per començar encara seran capaços de dir que és el professorat el qui no vol buscar solucions.
    L’entrada d’altres institucions al centre és una idea positiva en principi.
    Vaig visitar un centre d’un barri molt deprimit en l’extraradi d’Albacete. S’hi està duent endavant un programa de Comunitat d’Aprenentatge en el que participen, junt als ensenyants, els pares de l’alumnat, l’ajuntament, ONGs i altres organitzacions que actuen sobre la població del barri. El programa, assessorat per Ramon Flecha, està tenint uns resultats sorprenents igual que a Catalunya i a altres zones de l’estat espanyol. Si algú creu que els problemes educatius els ha de resoldre sols l’escola, està abocat al fracàs, així ens ho demostra l’experiència.
    El perill radica en l’entrada d’entitats privades sense que el centre participe en la decisió, i que a més, ens envien programes que no responen a les necessitats reals. És el professorat qui ha de gestionar el centre, no les empreses privades.
    La eficàcia dels models de formació que es triaran, per a dur endavant els projectes, depenen una vegada més de cada centre. Serà un seguit de reunions inútils si no som capaços de dotar-les de contingut. Però si tenim clar el que volem aconseguir, si ajustem la formació al que necessitem, si partim de la nostra experiència i no de pressupòsits externs, segurament obtindrem millors resultats.
    El lideratge dels equips directius és fonamental i no en podem dubtar. El problema està en com s’exerceix aquest lideratge. Ja hem parlat massa vegades en aquest article de la deixadea de responsabilitats que fa el professorat. Ara bé també es veritat que sovint aquesta situació respon a un equip directiu que actua com els despostes il·lustrats: “tot per al poble però sense el poble”. Si pensem que les reunions són inútils, si pensem que els espais de participació sols són una excusa per justificar el nostre horari, no fem més que donar-li raó a l’equip directiu. Fa el que vol, la majoria dels casos, per no saber que les coses és poden fer d’una altra manera. La democràcia no consisteix en elegir a unes persones per què facen una tasca sinó en vetlar i posar el que podem de la nostra banda per a què, qui té la responsabilitat de prendre decisions, ho faça de la manera més justa i eficaç per a totes i tots.
    El reforç fora de l’horari no ha de ser necessàriament a partir de les 5 de la vesprada hi ha altres solucions i està prevista una compensació horària per al professorat del centre que participe en les mesures de reforç, ja que a ningú se li va a demanar que estiga més de 25 hores setmanals. No obstant queden molts interrogants per aclarir aquest punt.
    Porte treballant en grups de treball i seminaris des de fa més de 25 anys i que jo sàpiga encara no he vist que es secunde una vaga que demana la formació continua del professorat en horari escolar. Més, aquesta reivindicació que formava part dels programes electorals de la majoria dels sindicats, avui ja no té cap ressò en el professorat. Així doncs no hi veig la novetat.
    Està clar, i estic d’acord, en que Resolución de 12 de abril de 2012, és criticable i que l’administració ens vol vendre vent. Però el que s’argumenta en l’article sols serveix per a reforçar la meua postura:
    Cal que tots els centres demanen el programa-contracte. La Conselleria ha de saber que estan disposats a posar en funcionament programes dirigits a millorar els resultats dels seus centres.
    Hem de difondre a la societat les demandes que es faran en aquestos programes per a mostrar que l’acció que estem duent endavant d’enfrontament amb l’administració està força justificat.
    Hem de demostrar que les accions i retalls de l’administració van a ser un perjudici per a l’ensenyament i que amb el mitjans que han proposat, al programa-contracte, no hi ni per començar.

    • says

      Moltes gràcies pel comentari que, a la vista de la immediatesa amb què s’estan produint les votacions per adherir-se o no al contracte programa intentaré respondre en alguns punts del mateix.

      Anem a vore, potser que tots tenim l’enteniment en un nuvol en aquests moments, i fem uns anàlisis massa impulsius, perquè estem justament farts de que ens donen per on siga.

      En cap moment he fet una anàlisi impulsiva del contracte ja que és una situació coneguda en alguns punts que porta implantant-se en altres Comunitats Autònomes des de fa més o menys temps. L’externalització de serveis a Madrid amb els “irlandesos” per a desplaçar al professorat d’anglès i l’elecció “a dit” dels docents per part dels directors dels centres catalans ja són bastant habituals.

      Ara bé, evitarem el cost ètic de la proposta demanant la seua generalització a tots els centres, la seua universalització, molt més que afavorint, amb la nostra inhibició, que donen aquestes ajudes sols a aquells establiments condescendents amb les propostes de Conselleria.

      No ho acabo d’entendre. Comentes que un tema tan poc ètic com és demanar els contractes programa s’evita demanant-lo massivament? Què tots els centres hem de ser igual de condescendents amb les propostes de Conselleria? No es tracta de ser o no condescendent. Es tracta d’un programa amb massa punts foscos per votar-hi a favor pel que a mig termini pot implicar. I, el cost ètic d’una acció, per molts que siguin poc ètics això no fa que sigui menys ètica la postura presa.

      Serà pa per avui i fam per a demà si va endavant siga quina siga la nostra resposta. El que és pretén és premiar a la llarga als que es porten bé i castigar als dissidents . Però si la dissidència consisteix en quedar-se al marge sempre et podran dir que quan et van donar l’oportunitat no volgueres participar.

      Tu mateix comentes que serà pa per avui i fam per demà. La nostra resposta és important, perquè els centres que triïn no sumar-se a aquest contracte demostraran amb la seva postura una valentia basada en accions, més enllà de manifestacions puntuals, posades de samarreta o altres qüestions “de cara a la galeria”. La dissidència consisteix en no assumir certes coses com a vàlides. No tot s’hi val i, és per això, que la dissidència ho passa malament. Defensar les postures és dur i, molt més encara si es contra el règim imperant.

      L’engany el veiem tots però la Conselleria estarà més tranquil·la si sols demanen el programa quatre que si el demanen tots els centres. La proposta potser no siga quedar-se al marge.

      Si tots veiem l’engany, quin motiu hi ha per votar a favor dels contractes programa? Hem de permetre que ens enganyin tal com s’insinua en el teu comentari. Jo, personalment, no tinc ganes que ho facin. Ja són molts els qui ho estan fent (Administració, sindicats, mitjans de comunicació, càrrecs a dit, etc.) per a seguir deixant-me enganyar i manipular. Les caretes ja fa temps que han desaparegut i ningú pot dir que es deixa enganyar perquè no sabia que l’estaven enganyant.

      L’advertència sobre els perills d’externalització del programa estan més que justificats. Tot i això caldria advertir que aquesta externalització està en les nostres mans i si es duu endavant, tal i com dius, serà perquè nosaltres ho permetem. En les nostres mans està impedir-ho. Si seguim fent com fins ara, no li veig massa trellat a que ens oposem a aquesta treta. Estem comprant religiosament en setembre una quantitat de llibres de text que duplica la beca que se’ls dona a les famílies beneficiant així grups com Prisa (propietària de la editorial Santillana) o Anaya. Acudim a activitats extraescolars com les d’Actio i altres fundacions afins a l’administració com la de Jaume II el Just que explota, entre altres, les visites pedagògiques al monestir de la Valldigna, posant en mà d’empreses privades alló que ha de ser competència nostra o siga el desenvolupament del currículum. No fórem capaços d’alçar un dit quan es va externalitzar el servei de menjador així com altres serveis escolars o cessions de serveis (pissarres escolars, ordinadors, Ciegsa, etc). Ara bé, si ens neguem a comprar més llibres que els estrictament necessaris, si preparem nosaltres les nostres eixides en funció dels continguts curriculars i no de propostes externes, si dissenyem programes de millora dels nostres centres sense deixar-ho en mans de promotors externs, serem nosaltres qui dirigirem les mesures de millora del nostre ensenyament i no tenim perquè témer qualsevol proposta que deixe en les nostres mans la gestió d’aquestos serveis.

      Tornes a comentar que hi ha perills i que aquests estan més que justificats. Doncs, torno a repetir, per què hem de votar a favor de posar-nos en situació perillosa? I, en referència als llibres de text, eixides, etc. és responsabilitat dels centres (i dels Departaments) decidir com s’han de dur a terme aquestes coses. Sempre he estat partidari d’eliminar els llibres de text i fer només les sortides que realment siguin útils, però això va completament al marge del que es comenta en el contracte programa. Intentem no allunyar-nos de la discussió principal amb altres temes, en aquests moments, menors.

      Si desaprovem el tipus d’assessorament que està duent endavant la Conselleria ens pertoca denunciar-ho fent les valoracions oportunes, negant-nos a la intervenció en el centre de personal no adequat etc. I no fem comentaris sols entre els companys a l’hora del esmorzar sinó demanem que conste en claustre, fem la denuncia als mitjans de comunicació, pares i mares, Consell Escolar,etc. En aquest País ningú no ha votat el PP però, davant de les barbaritats que està fent, sols sabem queixar-nos en lloc d’actuar i si els sindicats convoquen una vaga diem que ara no és el moment o que eixa no és la manera de resoldre el problema. Com deia la Mafalda d’Argentina, queixar-nos és el nostre esport nacional. Doncs queixem-nos,… però també aportem alternatives i actuem.

      Estàs errat. En aquesta Comunitat hi ha molta gent que ha votat al PP i, és per això, que les decisions que prenen són totalment democràtiques i amb una base social que les suporta. Ens pot agradar més o menys però això és el que hi ha. I, en una democràcia, cal acceptar els resultats electorals. No vull entrar tampoc a desqualificar la feina dels sindicats que, reconec que ho estan passant malament, però des del començament, les seves decisions han anat impulsades a cop de timó sense capità. Només recordaré les primeres assemblees on es van prendre decisions avalades per totes les organitzacions sindicals. Decisions que, en poc temps, cada sindicat va interpretar a la seva manera. Qui hauria de denunciar són els sindicats (ells tenen els recursos humans i econòmics per fer-ho) però després de l’actuació de fa un parell d’anys en les comissions de serveis on no van voler intervenir, tan sols docents valents al marge de les organitzacions sindicals (que cada cop tinc més dubtes que a València representin algú més que a ells mateixos amb unes actuacions més pròpies d’infants de pit que d’adults) van presentar aquelles denúncies i, en tots els casos els hi van donar la raó.
      Hi ha docents valents, que es juguen molt escrivint i denunciant el què no els hi agrada (i també exposant i defensant les decisions de l’Administració que sí els hi agrada –no tot ho estan fent malament, encara que bona part sí-). Que són minoria, val. Però torno a repetir que han d’estar els sindicats qui han d’encapçalar aquestes denúncies. Denúncies que, contactant amb ells per telèfon o altres mitjans, s’hi intenten desvincular amb un “ja veurem”, “ja farem”, “però no podem”, “no és tan fàcil”, “ho hem de mirar bé”, etc.

      Si, és possible que alguns equips directius no gestionen bé el poder, però el claustre també pot dir la seua i evitar i lluitar contra el nepotisme. Les direccions dels centres són el que són, en la majoria dels casos, perquè quan és demana voluntaris per a ocupar el càrrec, no es fa ningú avant. Ací al País Valencià ens agrada molt allò de “Voluntaris ni a una paella”. Doncs no ens queixem si la direcció no és la que ens sembla la més escaient. Fent-nos avant quan es demana persones per ocupar les places de direcció, es poden modificar les coses. L’autonomia d’un centre depén sobre tot de la força que fa un claustre per a tindre-la i no de la que li donen les lleis.

      Cada cop els directors depenen menys del Claustre i més de l’Administració. Si llegeixes la legislació que empara l’elecció dels directors veuràs que la seva elecció és pràcticament independent del Claustre. La funció democràtica ja no existeix i, tanmateix que el que comentes sobre “no haver-hi candidats disponibles en la majoria de centres” sigui veritat, hi ha altres casos en que l’accés a dita funció està pràcticament vetada. No pot ser que els centres siguin dirigits per persones que tenen massa a perdre (funcionaris sense plaça definitiva o en comissió de serveis) i, que per això, els hi sigui molt difícil enfrontar-se amb l’Administració.

      L’avaluació és absolutament necessària per a la millora de qualsevol activitat des de la instal·lació de la llum que et fa l’electricista fins a les accions de govern dels ministres de la Unió Europea. El que cal és: saber què anem a avaluar, qui ho va fer, com s’ha de fer i què anem a fer amb els resultats. Jo no necessite cap avaluació diagnòstica externa per a saber el que cal millorar en el meu centre. Aquesta feina la fem i l’hem de fer, els mestres, si no, altres la faran per nosaltres amb resultats i conclusions que potser no s’acosten a la realitat. Així que no es tracta de criticar les proves diagnòstiques sinó oferir alternatives, i nosaltres en tenim moltes.

      Totalment d’acord. Hi ha molts sistemes per avaluar i, qui millor els coneixem, som els que estem a peu d’aula dia rere dia.

      Si no demostrem, amb les nostres demandes, que els retalls econòmics i els acomiadaments de professorat sols van a perjudicar l’ensenyament i que amb 800.000 € ni hi ha ni per començar encara seran capaços de dir que és el professorat el qui no vol buscar solucions.

      Uffff. Massa cops defenses el contracte, el qual ja has anomenat molts cops com a engany i com a falta d’ètica la seva acceptació. El professorat vol solucions pels seus alumnes, però aquestes no passen per aquest contracte de “privatització” gens encoberta.

      L’entrada d’altres institucions al centre és una idea positiva en principi.
      Vaig visitar un centre d’un barri molt deprimit en l’extraradi d’Albacete. S’hi està duent endavant un programa de Comunitat d’Aprenentatge en el que participen, junt als ensenyants, els pares de l’alumnat, l’ajuntament, ONGs i altres organitzacions que actuen sobre la població del barri. El programa, assessorat per Ramon Flecha, està tenint uns resultats sorprenents igual que a Catalunya i a altres zones de l’estat espanyol. Si algú creu que els problemes educatius els ha de resoldre sols l’escola, està abocat al fracàs, així ens ho demostra l’experiència.
      El perill radica en l’entrada d’entitats privades sense que el centre participe en la decisió, i que a més, ens envien programes que no responen a les necessitats reals. És el professorat qui ha de gestionar el centre, no les empreses privades.

      Creus realment que qui entrarà als centres seran les germanetes de la caritat? Creus realment que el contracte programa és el mateix que les comunitats d’aprenentatge? Sí s’aprova el contracte, hi ha un punt que ja he comentat anteriorment que permet entrar a les empreses dins dels centres. Si després el professorat plora perquè han enviat nadius a substituir als docents d’anglès, personal de fàbrica per substituir als docents de Tecnologia, artistes del carrer per substituir als d’Educació Visual i Plàstica… ja no ens podrem queixar.

      La eficàcia dels models de formació que es triaran, per a dur endavant els projectes, depenen una vegada més de cada centre. Serà un seguit de reunions inútils si no som capaços de dotar-les de contingut. Però si tenim clar el que volem aconseguir, si ajustem la formació al que necessitem, si partim de la nostra experiència i no de pressupòsits externs, segurament obtindrem millors resultats.
      El lideratge dels equips directius és fonamental i no en podem dubtar. El problema està en com s’exerceix aquest lideratge. Ja hem parlat massa vegades en aquest article de la deixadea de responsabilitats que fa el professorat. Ara bé també es veritat que sovint aquesta situació respon a un equip directiu que actua com els despostes il·lustrats: “tot per al poble però sense el poble”. Si pensem que les reunions són inútils, si pensem que els espais de participació sols són una excusa per justificar el nostre horari, no fem més que donar-li raó a l’equip directiu. Fa el que vol, la majoria dels casos, per no saber que les coses és poden fer d’una altra manera. La democràcia no consisteix en elegir a unes persones per què facen una tasca sinó en vetlar i posar el que podem de la nostra banda per a què, qui té la responsabilitat de prendre decisions, ho faça de la manera més justa i eficaç per a totes i tots.

      No veig necessari repetir coses que ja he comentat anteriorment en alguna de les respostes. Encara que estic amb tu en que un model de formació triat i gestionat pel centre pot tenir molt de positiu. Però és només un petit detall davant d’un contracte amb molts punts foscos i perillosos.

      El reforç fora de l’horari no ha de ser necessàriament a partir de les 5 de la vesprada hi ha altres solucions i està prevista una compensació horària per al professorat del centre que participe en les mesures de reforç, ja que a ningú se li va a demanar que estiga més de 25 hores setmanals. No obstant queden molts interrogants per aclarir aquest punt.

      Jo sempre he estat un defensor del doble horari en secundària (i, per tant, classes en la vesprada per batxillerat, cicles formatius i… si m’apures per quart d’ESO) però un reforç fóra d’horari i reconvertir els docents en professors de repàs… què vols que et digui! Creus realment que tindran compensació horària o econòmica els qui treballin en aquell horari?

      Porte treballant en grups de treball i seminaris des de fa més de 25 anys i que jo sàpiga encara no he vist que es secunde una vaga que demana la formació continua del professorat en horari escolar. Més, aquesta reivindicació que formava part dels programes electorals de la majoria dels sindicats, avui ja no té cap ressò en el professorat. Així doncs no hi veig la novetat.

      El mes de juliol és el mes destinat a la formació i reciclatge docent. No ho dic jo; ho diu la normativa. Això de demandar la formació continua del professorat en horari escolar em sembla quelcom innecessari i, més, quan l’Administració no posa quasi cap pega en deixar-te anar a seminaris que et puguin coincidir amb alguna jornada lectiva.

      Està clar, i estic d’acord, en que Resolución de 12 de abril de 2012, és criticable i que l’administració ens vol vendre vent. Però el que s’argumenta en l’article sols serveix per a reforçar la meua postura:

      Cal que tots els centres demanen el programa-contracte. La Conselleria ha de saber que estan disposats a posar en funcionament programes dirigits a millorar els resultats dels seus centres.
      Hem de difondre a la societat les demandes que es faran en aquestos programes per a mostrar que l’acció que estem duent endavant d’enfrontament amb l’administració està força justificat.
      Hem de demostrar que les accions i retalls de l’administració van a ser un perjudici per a l’ensenyament i que amb el mitjans que han proposat, al programa-contracte, no hi ni per començar.

      La meva cada cop està més clara i el teu comentari només em ratifica en la mateixa. NO ALS CONTRACTES PROGRAMA. NO A LA PRIVATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC. NO A QUÈ ENS ENGANYIN. SÍ A L’ÈTICA.

      • JOSEP VICENT says

        NO TINC GAIRE TEMPS PER A RESPONDRE A TOTES LES INTERESSANTÍSSIMES POSTURES QUE HI PLANTEGEU, PERÒ US DEIXE ACÍ LA MEVA VALORACIÓ PER SI US SERVEIX…

        La darrera proposta del Contracte Programa feta per la Conselleria d’Educació als centres educatius sembla en principi un bon instrument per a millorar la qualitat de l’educació i el fracàs escolar. Però venint d’on ve, i en el context en que ens trobem, em permetreu que tinga les meves reserves, dubtes i pors, que voldria resumir en les següents consideracions:
        1.- L’actual administració educativa valenciana, desprès de 17 anys de govern ininterromput, ja ens té acostumats a un doble nivell d’innovacions: les ocurrències demagògiques i populistes per una banda, i per l’altra la colonització de plantejaments educatius  avantguardistes i de renovació pedagògica amb la clara intenció de controlar i catalitzar possibles moviments que podrien posar en perill el sistema educatiu dominant al servei de la reproducció de l’actual ordre social i econòmic. La proposta de Contracte Programa s’insereix en aquest segon nivell. S’ha copiat els models d’Escoles Accelerades d’Stanford o de les Comunitats d’Aprenentatge impulsades per Francisco Imbernon o Ramón Flecha, però obviant els elements més socials i renovadors, i substituint-los per un discurs economiciste, on a més del manit eficientisme (terme molt perillós quan s’aplica als serveis públics) apareix la paraula “contracte” entesa com a obligació contractual, on només la part treballadora assumeix realment un compromís, perquè l’altra, l’administració, queda sempre en funció de les disponibilitats, recursos, prioritats, etc…

        2.- En l’actual context de retallades resulta vergonyós que la conselleria s’atreveisca a fer aquesta proposta: quan s’augmenta l’horari lectiu (amb la consegüent reducció de temps per a la preparació i atenció a la diversitat), augment de ràtios, eliminació d’hores per a desdoblaments i reforços… es despengen en un programa per a reduïr el fracàs escolar… si de veres volen reduir el fracàs escolar podrien començar per mantenir i augmentar desdoblaments, reforços, reduir ratios (com el tan alabat model finlandès amb 2 profes en aules de 15 alumnes)… quina poca vergonya!

        3.- La professió docent té una doble vessant: la professional i la vocacional. Conselleria apel·la a la vocacional per a tindre el “morro” de plantejar aquest programa en aquests moments. Confia per una banda en la vessant vocacional del professorat, i per altra, en l’egoisme de la meritocràcia. Per una banda ens lleva drets adquirits com les comissions de serveis i per l’altra ens les retorna parcialment però a canvi de… què fort! Ens baixen el sou per via triple: sexennis, IVA i augment d’horari lectiu, i per a arrodonir-ho encara hom pretén baixar-nos-el més amb aquest Programa fent-nos treballar més hores de les lectives estipulades… “chapó” senyora consellera, però… quina poca vergonya!

        4.- L’eficientisme i l’optimització de recursos que preconitzen serveix per a diferenciar centres… és obvi que estan encetant una nova línia d’actuació: la dotació econòmica dels centres va a passar de ser igualitària i universal, a fer-se en funció de contractes d’implicació, eficiència, excel·lència, resultats… amb criteris poc quantificables i amb molta subjectivitat, el que servirà per a afonar en el rànking de centres, on els concertats sempre obtindran millors resultats, i entre els públics s’encetarà una cursa sense sentit per competir i ser millor que l’altre… “chapó” una vegada més sra. Consellera… el camí cap a la privatització va vent en popa… i els centres que no es moguen, seran eliminats o mantinguts amb fons públics com a femer social per als desclassats, inadaptats, minoríes ètniques, etc… amb seguretat privada per mantenir l’ordre i disciplina, i amb futurs delinqüents garantits… vergonya, senyors, vergonya!

        5.- El compromís de futur i la continuïtat d’aquests programes està en l’aire… res no se’n sap… cap compromís… la dotació econòmica d’enguany no sabem d’on ix… si tots els centres del País Valencià signaren aquest programa.. a quants diners eixirien per centre? Quants profes es podrien incorporar per centre a aquest programa?…

        6.- Desprès de les dures campanyes de desprestigi contra el funcionariat i el professorat en particular… com s’atreveixen a demanar-nos açò… on tenen la vergonya? O és que no la coneixen? La resposta és un altra… ells saben que el funcionariat és lliure i independent, i junt als sindicats són la darrera barrera que els frena en els seus intents de privatització i desmantellament de l’estat del benestar, per a fer negoci i establir un major control ideològic de la societat que els permeta perpetuar-se en el poder…

        Personalment em defineisc com un mestre i profe vocacional, que he passat tota la meva vida professional anant més enllà d’allò estrictament obligatori, amb milers d’hores extres que mai ningú m’agrairà ni em reconeixerà (cosa que no m’importa en absolut perquè ho fet per convicció i per coherència ètica i ideològica, i fent-ho he sigut molt més feliç que si no ho hagués fet). Tot i això, no participaré en aquest joc, vull mostrar el meu més enèrgic rebuig a aquest polítiques sibil·lines que sols pretenen la imposició d’un model neoliberal sense ànima que sols valora allò econòmic, superflu i insolidari… ho sento… jo a açò no jugue!

      • Marc Candela says

        Hola
        Sóc Marc Candela, de STEPV. El sindicat també s’ha oposat públicament als contractes programa i hem demanat als centres que no els demanen, com podeu comprovar ací: http://www.intersindical.org/stepv/ensenya/notespremsa1.htm#7512b
        L’argumentació és molt coincident amb la que planteges.
        Dit això, només volia matisar el text que dediques als sindicats, especialment quan fas referència a la situació de fa dos anys pel que fa a les comissions de serveis. Em dol molt el que dius perquè vaig estar, en nom de STEPV, tots els dies de juliol i de setembre (també a les concentracions d’agost) de 9 a 15h amb els companys i companyes afectats, fent d’intermediari amb el col·lectiu i l’administració, assessorant i col·laborant en el que podíem. I durant eixe curs, STEPV va acollir molts dissabtes pel matí reunions del col·lectiu, en les quals també vaig participar. Hem posat els nostres serveis jurídics al servei del col·lectiu perquè presentaren els recursos aquells qui ho van voler. També estic en el grup de facebook del col·lectiu. En les meses de negociació hem demanat negociar-les i fer-les el més transparent possible.
        No sé qui t’ha dit que el col·lectiu va actuar al marge dels sindicats. O t’han informat malament o no t’han informat i ho has entés així. Parla amb qualsevol del grup i que t’ho explique. És molt perillós llançar determinats missatges que no són certs i que perjudiquen la imatge dels sindicats. Davant les retallades que estem patint en els serveis públics i a la societat del benestar no ens podem permetre el luxe de desacreditar un dels pocs fronts de resistència i de lluita. Perdò per desviar-me del tema, però necessitava matisar-ho. Com he dit abans m’ha dolgut molt el comentari perquè m’afecta personalment.
        Salut i endavant que al final estem en la mateixa lluita.

        • says

          Hola Marc,

          Tens tota la raó amb la segona part del teu comentari, cosa que fa ben poques hores t’he comentat personalment per telèfon. STEPV i, concretament tu, vas estar, i estàs, al costat de tots els docents que van tenir problemes amb les comissions de servei (cedint la seu, ajudant a mobilitzar-se, gestionant els seus recursos, etc.). Disculpa’m per la generalització que es pot despendre de la contesta, però han estat moltes les decepcions que hem tingut els docents amb els nostres sindicats i costa deslligar-se de l’impuls a generalitzar.

          És una època molt dura. Molt difícil i amb grans problemes per a resoldre (i no només del propi col·lectiu dels treballadors, sinó també dels nostres alumnes).

          Tots els docents, pares i alumnes estem en la mateixa lluita. Seguirem lluitant per una Educació pública de qualitat.

          Moltes gràcies per la teva aportació que m’ha permès matissar alguns detalls en aquesta resposta.

  3. torrespalaus says

    Em sap greu que no veges el rerefons de la meua proposta. Tot i aixó m’agradaria que tingureres tu raó i no jo. Malauradament quan veiem que estem deixant el camí lliure perquè concertats i públics de la corda del que mana (siga avui el PP o el PSOE demà, tant de bó foren alguns altres) s’emporten els quatre duros que solta la Conselleria i nosaltres ens quedem amb una ma davant i una altra darrera, ens seguirem queixant.

    • Anónimo says

      Tot i que no tinc temps d’escriure , vull manifestar el meu acord amb l’argumentació de Torrespalau i la meva preocupació i dolor per la resposta de xarxatic que em sona a demagògia: dir el que la majoria , inclosa jo, volem escoltar: la Conselleria vol privatizar i desprestigiar la pública. Això és evident . Però, quina és la teva proposta? En qué es concreta per atu el “si a l’etica” en aquest mes , en Juny, en setembre, a l’hora de decidir qué fer amb l’alumnat amb dificultats per adpatar-se a aquest sistema educatiu decimonònic? no fer propostes per a la planificació del centre, no presentar projectes , no fer debat pedagògic al claustre al respecte de la nostra pràctica, no prendre decisions conjuntes respecte el que volem fer el proper curs amb la realitat d’alumnat que tenim al centre….Es a dir no fer res mes que esperar a que ens manen el que hem de fer , obeir el que diguen els llibres de text i complir religiosament les 18 hores i anar-se’n a casa .
      Estas d’acord en és necessari que els claustres desenvolupen la reflexió, planificació i presa de decisions conjuntes que implica haver de presentar aquest contracte-programa, encara que no hagueren de presentar cap paer a l’Administració.?? Si no introduim en el nostre horari de permanencia en el centre la responsabilitat de pensar i decidir en conjunt, què esperem? que ens done per escrit les normes , que ens organitzen el nostre treball, que ens manen. No és aquest el meu model de treball docent, No és aquest el model d’escola publica,democràtica i valenciana pel que estic lluitant des de fa 30 anys.

      • says

        No tinc moltes ganes de seguir amb la temàtica perquè només es tracta d’una qüestió puntual (dins de les moltes que s’estan donant a l’Educació pública). Permet-me contestar-te a aquest comentari… sobretot per l’ús de la paraula demagògia que fas en ell.

        Hi ha una cosa que no suporto (i que no he suportat mai). Que per desqualificar l’opinió d’algú s’utilitzin termes com “demagògia” o “veure fantasmes”. Tots tenim el nostre dret a expressar la nostra opinió lliurement i, intentar destruir opinions només utilitzant els adjectius anteriors… dóna que pensar.

        Tal volta la paraula no sigui ètica. L’ètica és una qüestió molt personal. Igual que la dignitat. Per un hi ha coses dignes i ètiques i, per un altre, les limitacions a l’hora d’utilitzar o incorporar aquests dos adjectius a les seves actuacions pot ser més elàstic.

        Creus realment que jo proposo en aquest article fer les divuit hores lectives i marxar cap a casa sense donar cap tipus d’alternativa als nostres alumnes? La majoria dels articles del blog són relacionats amb temes educatius (amb propostes concretes) i noves tecnologies. Per tant em sembla que t’equivoques en acusar a qui ha escrit aquest article de persona que vol deixar-les caure, treballar el menys possible i anar-se’n a casa a disfrutar de qüestions personals. Vas molt i molt errat anònim (pensa que qui escriu ho fa amb nom i cognoms).

        El meu model d’escola va més enllà de qüestions geogràfiques. Crec en un model públic, de qualitat, i que pugui donar una alternativa vàlida i viable a la situació econòmica i social que estem vivint.

        No m’agradaria acabar aquesta resposta sense exposar una breu reflexió… Sembla que l’Administració ja està aconseguint el què pretenia: enfrontar-nos per qüestions individuals (opinables lliurement en qualsevol direcció) davant de la unitat tan necessària com a col·lectiu en aquests moments (pel bé dels nostres alumnes i de la pròpia societat).

      • vigarcas says

        Anònim, te voy a hacer una matización. Muy pocos, o en mi caso ninguno, de los alumnos que “no se adapta al sistema decimonónico” tiene un ambiente socioeconómico que podíamos llamar estable. Eso sí, diremos amén a la propuesta realizada desde Conselleria, o sea solucionar el problema del fracaso con clases por la tarde y en el mes de julio, ampliando de esta forma el mismo sistema decimonónico al que haces referencia (muy imaginativo, sí señor).
        Para que a mí no me puedas decir que no hago propuestas:
        1.- Estudio de las necesidades de cada centro. En base a este estudio dotación humana y económica. (¿Acogimiento a un Contrato Programa? Tendrán que verse las necesidades y actuar sobre estas).
        2.- Disminución del horario para los alumnos (fuera religión, alternativa, ciudadanía, horas de tutoría de regular y obligatoria asistencia,…) Vamos, un horario concentrado en mañanas o tardes. Máximo 6 horas diarias con dos descansos.
        3.- Asistencia social cierta, con medios y eficaz a los alumnos y a las familias que lo necesiten. Con compromisos por parte de éstas.
        4.-Dotaciones adecuadas en las aulas (se pierde mucho tiempo en el traslado de alumnos a aulas que siempre están ocupadas de proyección, informática,…)
        5.- Reducción de los temarios, muchos de ellos imposibles de abordar de una forma coherente. Por lo que se pierde el sentido de los contenidos.
        Bueno esto son solo 5 propuestas. Podría decirte algunas más.
        Y por cierto yo voy a trabajar porque me pagan. No soy una ONG. Estoy orgullosa del trabajo que hago y 18 horas lectivas me parecen más que excesivas.

        • torrespalaus says

          Vicargas estic plenament d’acord amb tu i aquestes mesures, i moltes altres, són les que pertoca. La lluita que estem portant va en aquesta línia ja que,com be diu Josep Vicent, si volem qualitat que retallen alguna altra cosa que l’educació (per exemple la quantitat de polítics ja que batim records en aquesta matèria). Ara bé, del que parle és d’estratègia de de cara a l’administració. Quedar-nos parats no ens serveix. Cal moure fitxa, passar-li la pilota a l’adminstració dient-li “Vols caldo doncs ahí en tens dues tasses”. Cal propiciar el debat entre els companys i companyes, del que no dubte ( i en aixó no estic d’acord amb la demagógia ja que es una postura legítima la de Xarxatic i la d’altre companys). Però no estaria de més que forem capaços de centrar el debat en els centres i determinaren quines són les nostres necessitats, que explicarem a la societat perquè ampliar ratios i horaris no soluciona res, demostrar que estem d’acord amb les comunitats d’aprenentatge i que aixó no és fa cagant per mig cul, com diuen al meu poble, sinó posant els mitjans econòmics i humans que pertoca.
          Xarxatic, em sap greu que estigues cansat del debat,però estic seguint les intervencions i em sembla interessant. No estem dividint per a res les forces ja que tots estem d’acord que el senyor Wert i la seua deixebla valenciana,la senyora català, no tenen ni la més minima idea del signifiquen les paraules eficiència i rentabilitat en educació. 30 alumnes per aula fins a 42 en batxiller potser siga econòmicament rentable per un centre privat o concertat, però és pedagògicament nefast per a tota la societat.
          El que estem tractant em sembla molt important i és d’estratègia. Crec que el problema és aquest. D’una manera reduccionista faria la pregunta: quina estratègia és la millor, la resistència saguntina o l’eficiència maquiavèlica?

          • vigarcas says

            Los saguntinos terminaron muy mal, así que… Además yo soy de El Puerto. Pero claro Maquiavelo tampoco es mi ídolo. ;D

  4. Anna says

    NO veig a la resolució “la desaparición de los docentes de secundaria en primer ciclo de la ESO”. Em podries concretar on ho veus tu? És que hi ha moltes coses que jo no veig com tu. No te les conte totes perquè preferisc dedicar eixe temps a redactar el pla d’actuació que volem demanar.
    Ja sé que no em donaram tots els recursos humans (jo demane hores lectives) que demanaré, però si em donen alguna cosa, alguna cosa podrem fer.

    • says

      Tal volta no m’he expressat bé. Quan parlo de la desaparició dels docents, tal volta hagués estat més adient dir “desaparició dels perfils docents de secundària en el primer cicle de l’ESO”. Encara que, suposo que és tan sols un matís de vocables.

      L’expressat en l’article (i et prometo que m’he fet un fart de fer-ne pedagogia) és només una opinió i interpretació personal, basada en la lectura dels punts, en l’experiència comentada d’altres CC.AA. i en els dubtes que suposa l’existència d’un programa de millora educativa per part de qui, dia rere dia, està treballant per posar més entrebancs a l’Educació pública.

      Trobo molt bé que treballis a corre-cuita en un pla d’actuació que, hagués estat recomanable que tots els centres tinguessin abans, fins i tot, de que es produís l’oferta enverinada de l’Administració. Segurament hi ha nombrosos llocs on us podreu descarregar les parts per realitzar un còpia i enganxa (ho sento, però em ve a la ment de forma immediata les programacions que es fan per part de la majoria dels Departaments i els projectes d’innovació educativa que han passat per les meves mans -i són uns quants-).

      Molta sort amb els recursos que t’enviïn després de signar un contracte a quatre anys sense garanties. Si ho fas per hores lectives demostraràs coherència i honestedat (a diferència d’algun centre que, sense amagar-se’n parla de noms i cognoms) però pensa que l’Administració no regala res i que ni tan sols en garanteix que no t’hagis de menjar el programa amb patates d’aquí dos anys perquè no tenen recursos. Obligaràs als teus companys llavors a fer 25 o 30 hores lectives per cobrir les hores que t’han tret? Serà força delicat i a un gran cost.

      Finalment, no m’agradaria deixar-me en el tinter que, qualsevol decisió que hagueu pres, espero de tot cor que us surti el millor possible. Pel bé dels alumnes.

  5. Alejandro says

    En mi centro, un centro de infantil y primaria el Claustro ha votado en CONTRATO-PROGRAMA sin tener ni una copia, no ya 48 horas antes, desde la convocatoria, sino durante la misma sesión. Posibildiades de intervenir , claro, ninguna. Ahora: interesadas, al mneos tres. Con la Directora, 4.

  6. Óscar Cervera García says

    Descric breument com s’ha aprovat el contracte programa en el meu centre. (M’abstindré de afegir cap qualificatiu, que ho faça si vol el lector o lectora):

    El nostre centre tenia ja el programa “Integra”. La major part de la docència en el programa l’ha impartit durant diversos cursos seguits un company en comissió de serveis que tenia la seua plaça a Torrevieja, fins al concurs d’enguany. Pareix que el proper curs no estarà en el nostre centre.

    Aquest curs comptem amb nova junta directiva en el centre.

    El dia 3 de maig es tracta l’assumpte en la COCOPE. La direcció havia enviat el dia anterior a la llista de correu del centre, la resolució de la Conselleria en la qual es creava la nova figura dels contractes programa. Ens comunica que l'”Integra” quedarà inclòs en el contracte programa.

    El dia 7 s’aprova la sol·licitud del contracte programa del centre en el Consell Escolar, sense que aquest haja estat encara redactat. L’aprovació no és per unanimitat perquè m’abstinc en la votació.

    El dia 10 es tracta l’assumpte al Claustre. Com la Conselleria havia ampliat el termini per presentar les sol·licituds i la proposta no havia estat encara redactada, es posposa la decisió a un futur claustre.

    El divendres 18, es convoca un claustre extraordinari per al dilluns a la vesprada amb un únic punt de l’ordre del dia: l’aprovació, si escau, del contracte programa. També aquest dia surt a la llum el projecte d’ordre de desplaçats: qualsevol professor o professora que es quede sense horari complet en el seu centre, pot ser desplaçat a qualsevol centre del País Valencià.

    Dissabte 19, l’orientadora del centre envia a la llista de correu del claustre el projecte de contracte programa i demana que s’envien aportacions dels departaments.

    Dissabte 19 i diumenge 20, molts departaments envien propostes i s’ofereixen a impartir hores de docència per a l'”Integra”, programant tot tipus d’activitats i tallers.

    Dilluns 22 de maig, 17:30, comença la reunió del claustre. Després d’una curta discussió s’aprova sol·licitar el contracte programa amb 29 vots a favor, 2 en contra (entre ells el meu) i 2 abstencions. Ha votat el 70% del claustre, la resta no assisteix o no opina (alguns havien delegat el vot però pareix que no és vàlid).

    Ja tenim la nostra sol·licitud de contracte programa!

Trackbacks

  1. Información Bitacoras.com…

    Valora en Bitacoras.com: No sé quién está nublando el entendimiento a algunos docentes valencianos, ni la capacidad de que esos mismos compañeros sean capaces de asumir posturas enalteciendo sus humildes partes para que la Administración educati……

Deja un comentario