EyeOS, un sistema operatiu al núbol

Posted by xarxatic on abr 16, 2010 | 0 comments

Aquest article està dedicat a EyeOS, un sistema operatiu situat “al núbol”. Sí, sí,… com molt bé sentiu. Es tracta d’un sistema operatiu que pot ser utilitzat des d’un navegador web desde qualsevol ordinador o telèfon mòbil, permetent editar o mostrar els nostres arxius (fotografies, música, pel·lícules, documents, presentacions, etc.) i veure-les com el darrer cop que nosaltres vàrem ingressar en el sistema EyeOS per darrer cop. És a dir, actua com una plataforma on the cloud, per a aplicatius amb quasibé unes 100 aplicacions (és a dir, programari real que podem utilitzar). En definitiva, es tracta de que els nostres documents i altres elements es troben emmagatzemats en la xarxa, sent per això possible l’accés des de qualsevol ordinador i mitjançant qualsevol navegador.

Entre el programari que porta incorporat EyeOS, destacaríem el següent:

• Aplicatiu d’oficina per a treballar amb documents d’Office (mitjançant un processador de textos i fulla de càlcul)
• Calendari
• Diari
• Lector de correu electrònic (amb suport POP3 i IMAP), etc.

Una de les coses curioses d’aquest sistema operatiu és que ha estat realitzat a casa nostra, per part de tres joves d’Olesa de Montserrat, l’any 2006, que ho expliquen en el següent vídeo:

Jo l’he provat i no m’ha anat del tot malament, encara que amb les connexions que treballem en els centres docents segueixo decantant-me per l’ús de Linux o Windows, instal·lat en el disc dur dels equips.

A propòsit, ja m’ho deixava… aquí teniu l’enllaç de descàrrega (de la nova versió 2.0);  i penseu que necessiteu disposar d’un servidor on instal·lar-lo, ja que des d’allí xuclaran tots els equips (que no necessitaran tenir disc dur) el sistema operatiu. Per això, pot ser una bona idea pels nostres “tontets” (Thin Clients).

El desenvolupament de programari educatiu

Posted by xarxatic on abr 8, 2010 | 0 comments

Molts cops m’he plantejat la dificultat que presenta, per un programador, satisfer a un client en relació a les seves necessitats. Això, per exemple, es veu amb claredat en el desenvolupament de software educatiu per part de les Administracions pertinents (SAGA, SENECA, Lliurex, Linkat, etc.). Tal volta ens hauríem de plantejar que manca una falta de comunicació, per a saber quines són les necessitats reals que presentem els professionals dedicats a l’educació, i el què entenen els programadors sobre aquesta necessitat. A continuació us penjo una imatge (ja que una imatge val més que mil paraules), on de manera gràfica (i tenyida d’humor) ens expliquen aquesta realitat, que he trobat en la següent web.