Els adolescents i la privacitat de les xarxes socials

Aquest article no va sobre el manteniment de la privacitat i protecció dels adolescents envers les xarxes socials, si no sobre el què entenen els adolescents per privacitat de les xarxes socials i com el tema els hi sembla banal. Em dedicaré a mostrar les dades, extretes d’un estudi realitzat per l’empresa de seguretat Tufin Techonologies, i utilitzant de suport els gràfics extrets de la següent web. Abans de tot, he de comentar que l’estudi ha estat realitzat en adolescents britànics (suposo que a l’hora extrapolar els resultats per adaptar-los a la nostra realitat no hi hauria massa variació, però utilitzem-los amb cautela).

L’estudi estava orientat a si entenien els adolescents el concepte de privacitat a la xarxa, i respectaven la privacitat dels comptes personals a les xarxes socials i els comptes de correu electrònic a les seves parelles, amics i familiars. Els resultats d’aquest estudi han estat totalment decebedors, i hauríem de prendre’n molta nota, per a intentar que aquestes dades no es reprodueixin en un futur (però sembla ser que això va en augment).

Els resultats han estat els següents:

1. Un 25% dels adolescents entrevistats han intentat accedir a comptes aliens. Unes dades realment alarmants: 1 de cada 4 han intentar accedir a comptes d’altres (traslladem això a la societat no tecnològica, i suposem que 1 de cada 4 persones intenta accedir a «robar» a les cases d’altres).

2. El 78% d’ells van admetre que sabien que això estava malament, però això no els va detenir. Com no estan veïent cap tipus de represàlia «greu¨ per realitzar aquest tipus de conductes, això no els dissuadeix de fer-les.

3.El 46% van admetre que ho feien per diversió, mentre que el 20% ho va fer per guanyar diners. I el 5% diu que ho considera una futura professió. Sense comentaris: tenim uns adolescents (per sort no tots, però cada cop més) que no saben diferenciar el què és correcte envers del què no ho és, i a més després d’avisar-los i tornar-los a avisar, encara els hi fa gràcia. El que realment assusta de la dada anterior és el 20% que ho fa per guanyar diners, és a dir «ho fan per robar» (hi ha una percepció errònia de les noves tecnologies per part dels adolescents!).

4. L’estudi també mostra que el 25% dels adolescents va curiosejar els comptes de Facebook, el 18% va intentar accedir al correu electrònic dels seus amics i el 5% va admetre haver intentat accedir a la web del seu centre educatiu. Suposo que el que disculparia seria el 5% del centre (a veure si així canvíem per fi la web dels centres educatius, a una web real 2.0 amb la seguretat que ha de tenir), però quin centre no ha tingut problemes amb alumnes, als quals se’ls hi ha accedit a les seves xarxes socials, i s’ha enviat mails fent-se passar per ells, i comentaris en xarxes socials molt despectius.

5.El 27% van admetre haver utilitzat el seu propi PC, mentre que el 22% van utilitzar els ordinadors de cibercafès i un 21% van utilitzar els ordinadors del centre educatiu. L’últim punt és el que m’agradaria remarcar, ja que el que no pot ser és portar als alumnes, quan no tenen professor, o quan «algú no vol fer classe» a l’aula d’informàtica, permetent-los fer el que vulguin. Les aules d’informàtica dels centres educatius, igual que totes les altres del centre, són aules de treball, i en cas, de ser utilitzada com a aula de guàrdia o per donar l’hora lliure als alumnes (en cas d’haver acabat la feina); sempre control·lant el que estiguin fent, ja que en última instància, i tirant-me pedres sobre la nostra professió, som els professors els responsables de la correcta utilització dels ordinadors per part dels alumnes. Això sí, després d’haver-me tirat les pedres, la responsabilitat darrera del fet és de l’alumne infractor, tanmateix la necessària amonestació al professor que ho ha permès (més que res per què molts cops els «nadius digitals» ens passen en molts casos la mà per la cara en algunes coses de les noves tecnologies, i se’ns poden passar certes activitats realitzades per ells, sobretot si la classe és molt nombrosa).

Fent una reflexió sobre l’estudi anterior: «És normal que els adolescents vulguin saltar-se les regles -tots ho hem intentat fer en la nostra pròpia-, però el què no pot ser és la sensació d’impunitat que tenen, de saltar-se-la en una cosa de gran trascendència com és l’envair la privacitat dels altres, a la qual ells no li’n donen cap importància… i després passa el què passa»

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
Jordi Martí

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

No Comments Yet

Deja un comentario

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
close-link