La immersió lingüística a Catalunya, un model a superar

Sembla ser que ahir es va produir bastant rebombori a les xarxes socials i a diferents mitjans de comunicació sobre la publicació de tres sentències (1, 2 i 3) del Tribunal Suprem (TS) que donaven la raó a uns pares que demanaven escolaritzar els seus fills en centres catalans en castellà. Un cop oberta la caixa de trons, va haver-hi diferents tipus de reaccions a aquestes sentències, entre les quals n’hi havia algunes de realment alarmants i extremistes (uns que incitaven al linxament dels pares que havien interposat el recurs davant del TS, mentre els altres ho feien en sentit totalment contrari, despreciant tot el que significa Catalunya, la seva llengua i les seves tradicions). Aquestes reaccions i comentaris, tanmateix haver notícies que toquin la fibra sensible de molts, no poden ser més que condemnables i menyspreables.

Sense anar a analitzar més enllà les reaccions a les sentències, transcric el que va respondre el conseller d’Educació, Ernest Maragall, a les mateixes:

  1. La sentència del Tribunal Suprem fa referència a unes reclamacions de fa més de quatre anys plantejades per tres famílies de diverses escoles de Catalunya
  2. La sentència del Tribunal Suprem jutja aquelles reclamacions a la llum de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya de fa pocs mesos
  3. No es poden derivar conclusions de caràcter general sobre el sistema educatiu català a partir d’una sentència que es pronuncia sobre situacions individuals
  4. La sentència del Tribunal Suprem, doncs, com ja va fer la del Tribunal Constitucional, no anul·la ni obliga a modificar un sol precepte ni article de la normativa vigent catalana que segueix sent plenament aplicable
  5. Tal com estableix la Llei d’Educació de Catalunya que reprodueix el que deia la normativa lingüística anterior, avalada també per sentències del Tribunal Constitucional, el català és la llengua vehicular emprada normalment als centres educatius de Catalunya i la llengua castellana hi està present en la proporció adequada, tal com demana la sentència per assolir els objectius educatius i competencials, definits legalment

No vull entrar a valoracions subjectives sobre la sentència, les seves implicacions legals, ni tan sols, la seva aplicació en el model educatiu català. El que sí que m’agradaria fer és una revisió d’un model d’immersió lingüística de fa més de 25 anys (el primer curs que es va aplicar va ser el de 1983/1984), totalment obsolet per una societat madura a nivell democràtic i social, que demana anar més enllà del mateix i, que vol apostar per a que sigui la propia societat multicultural catalana i no els polítics, qui marquin el sistema lingüístic dels seus centres escolars.

Per tant, per què no oblidar-nos del sistema d’immersió lingüística i plantejar-nos tres línies (o, fins i tot, models de centres) en funció de paràmetres lingüístics.

  • Model A. Centre o línia on la llengua vehicular sigui el català i, sigui tan sols la llengua castellana i l’estrangera (anglès, francès o altres) quines es facin en una llengua diferent a la vehicular
  • Model B. Centre o línia on la llengua vehicular sigui el castellà i, sigui tan sols la llengua catalana i l’estrangera (anglès, francès o altres) quines es facin en una llengua diferent a la vehicular
  • Model C. Centre o línia bilingüe, amb la meitat de les materies impartides en una llengua cooficial i l’altra meitat en l’altra, exceptuant la llengua castellana, catalana i estrangera que s’impartiran en les seves llengües pròpies

Uns models que permetrien donar el poder de decisió a les famílies i, als quals només es podria optar si hi ha un nombre suficient d’alumnes (que es podria establir per llei) que optin a cadascun dels mateixos. D’aquesta manera podríem superar d’una vegada el tema lingüístic, i dedicar-nos a altres coses realment més importants, com pot ser la millora de l’Educació.

Malauradament, és molt rendible electoralment seguir utilitzant la llengua com a arma electoral, tenint en compte que aquest tema els hi impedeix parlar d’altres coses, també força importants, que afecten al sistema educatiu català.

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
Jordi Martí

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

7 Comments
  1. El model de segregació a les aules per la llengua, és un model que ens portaria a una societat dividida i enfrontada. Els castellanoparlants i els catalanoparlants, amb ciutadans de primera i de segona, els autòctons i els nouvinguts.

    Aquestes pràctiques segregacionistes, no son noves, les practiquen a països com Alemanya, i ja s’ho estan trobant.

    Certament em sorprèn que opinions com aquestes sorgeixin dels propis educadors i només les puc arribar a entendre quan no és coneix la realitat social i lingüística de Catalunya.

    1. Fer referència a ciutadans de primera i segona quan parlem de models lingüístics d’aprenentatge (mai models lingüístics d’exclusió) és desconèixer la realitat de les aules. En les aules catalanes (i suposo que en altres CC.AA.) ja s’està procedint a la segregació encoberta per raons de raça, sexe i, en molts casos, capacitats intel·lectuals encobert sota una falsa flexibilitat i concerts educatius. Només cal donar un tomb per les aules per trobar-nos amb grups A, B i C, incorporant a cadascun d’ells alumnes en funció del que «alguns educadors/ensenyants» considerin el nivell dels mateixos. Això sí que és un error, ja que l’homogeneïtzació tan sols porta a excloure, desde ben petits, a una part de l’alumnat de les mateixes possibilitats que els altres.

      L’aplicació de models lingüístics, en referència a la llengua vehicular d’aprenentatge, és un tema a considerar. Ni és la millor, ni tampoc l’única opció. Considero que hi ha nombroses opcions, per intentar avançar en un model d’immersió lingüística de fa més de vint-i-cinc anys, que ha d’evolucionar tal i com ho està fent la pròpia societat.

      Sols introdueixo un tema de debat, i m’agradaria allunyar-lo de totes les connotacions polítiques d’enfrontament que, no aporta res a la sol·lució d’un determinat problema jurídic.

  2. El model actual ja és el correcte i la prova és que si es fes bé tots els alumnes quan acabessin l’ESO serien perfectament competents en les dues llengües oficials. El que podem comprovar només voltant una mica per zones metropolitanes és que molt jovent no és capaç d’expressar-se bé en català i les dades objectives ens diuen que el seu nivell de castellà és superior al de català. Si aplicant la immersió lingüística no fóssim capaços d’aconseguir una bona competència (almenys igual que les CCAA monolingües)ens ho hauríem de plantejar, actualment no és ni de bon cas el que passa i Catalunya està per sobre en competència lingüística respecte moltes d’aquestes CCAA.
    Aquesta sentència respon a motius polítics i no es basa en motius pedagògics. La Constitució (article 3.3) diu que s’han de defensar les llengües minoritàries i la immersió lingüística és la forma més adient, menys traumàtica i més lògica d’aconseguir una normalització de la llengua catalana; per sort la llengua castellana no té cap problema de salut ni a Catalunya ni enlloc, just al contrari, és una llengua que creix dia a dia a llocs com per exemple els Estats Units.
    Actualment l’únic problema amb la llengua a Catalunya és l’anglès, no hi ha manera d’aconseguir que els nostres joves siguin competents de veritat en anglès.
    El que proposes és segregació lingüística, estic d’acord amb el comentari d’en Jose.
    Salut

    1. En el teu comentari reconeixes que la immersió lingüísitca no s’està fent correctament, ja que dius textualment «si és fes bé tots els alumnes quan acabessin l’ESO serien perfectament competents en les dues llengües oficials«. L’article que he escrit és simplement un procés de reflexió sobre diferents models per anar cap a una millora en l’àmbit lingüístic dels nostres alumnes. Conforme vaig rumiant sobre l’assumpte, no crec que l’establiment de models diferenciats sigui una de les millors sol·lucions, però a hores d’ara hi ha tal embolat jurídic que costa molt imaginar una situació de compliment legislatiu ideal.

      També crec, que l’immersió està sent massa immobilista, ja que no avança amb la pròpia societat i, és potser ara el moment (arran d’una sentència que sembla, com molt bé comentes, que tingui més motius polítics que pedagògics), per tal de trobar una sol·lució que tanqui per sempre el «problema lingüístic» (que jo no veig generalitzat, i es dóna només en casos molt puntuals) en els centres educatius catalans.

      Gràcies per fer-me reflexionar una mica més sobre el tema.

      1. Hola de nou,
        no estic d’acord que la immersió sigui massa immobilista, precisament s’ha adaptat molt bé a l’arribada d’immigrants de múltiples nacionalitats. Hem de tenir en compte que en els seus inicis la immersió era només encarada als fills i néts dels immigrants de la resta de l’estat que van arribar a Catalunya sobretot entre els 50 i els 70; ara la immersió ha tingut el repte d’evolucionar tenint en compte que moltes de les llengües que parlen els immigrants són molt diferents a l’arrel llatina que també té el castellà. La tasca d’aules d’acollida és i ha estat espectacular i els resultats positius salten a la vista en llocs com Vic i escoles com la Sínia (http://blocs.xtec.cat/lasiniavic/) on un percentatge elevadíssim d’alumnes és d’origen estranger. El català és i ha estat una llengua de cohesió i ara se la fan seva amb tota normalitat, ningú parla de conflictes lingüístics perquè tothom se n’adona que aquests alumnes en poc temps seran trilingües (com a mínim) i això els obrirà moltes portes de cara al mercat laboral a part de la importància cultural òbvia de parlar diversos idiomes.
        És un plaer discutir amb tu.
        Salut

Deja un comentario

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
close-link