La Política i l’Educació, un binomi a separar

Avui la inspiració ve marcada per una realitat molt propera, les eleccions que es van dur a terme ahir a Catalunya. M’agradaria fer aquest petit article per comentar uns certs paràmetres d’afecció educativa dels resultats i, qüestionar la necessitat dels canvis que es duran a terme en totes les «cadires de confiança», ocupades fins aquell moment per persones que tenien un determinat carnet polític a la butxaca. Però anem a pams.

En primer lloc, dir que ahir es van fer les eleccions a Catalunya i, que els partits que estaven governant a la Generalitat (PSC, ERC i ICV-EUiA) passen a ser l’oposició, ja que el partit (CiU) que, fins llavors es trobava en l’oposició (tanmateix haver tingut la majoria de vots en les darreres eleccions -coses de la política-) passarà a formar govern, tal com es pot veure en el següent gràfic.

Això tindrà unes implicacions enormes en Educació, ja que molts dels càrrecs que estaven ocupats en aquells moments per persones que tenien un determinat carnet polític a la butxaca (sí, sí…normalment en determinats carrecs s’hi pot accedir només amb un determinat carnet, no per competències o vàlua professional) seran desplaçats per una nova fornada de persones amb un altre carnet. Aquí ens obliga a replantejar-nos una situació realment curiosa:

  • Per què per ocupar determinats càrrecs a Educació es prioritza, en més casos dels que seria desitjable, el carnet polític davant la vàlua professional de la persona que està ocupant aquells càrrecs?

Com sembla ser que la resposta no sembla que sigui, ni lògica ni fàcil de pair, ens trobarem amb un canvi radical de les persones que fins ara estaven a llocs estratègics (Conseller, responsable del Batxillerat, responsables dels Serveis TAC, delegats, sotsdelegats, etc.) per altres noms, que segurament hauran celebrat amb cava la seva bona sort, al saber-se propietaris d’una cadira molt més còmoda que la que disposaven anteriorment. A mi mai se m’ocudiria anomenar càrrecs en funció de les seves característiques polítiques i, només ho faria per vàlua professional, però malauradament no soc jo qui ho he de decidir. Hi ha gent molt vàlida que saltarà del seu càrrec per qüestions que no són professionals, i molta altra gent que no hi hauria d’haver estat mai, que han estat gaudint durant vuit anys d’una cadira que, per capacitats no es mereixien. Ara, els nous, posaran els seus, i com sempre passa, n’hi haurà de bons i de dolents.

Ha d’haver una altra manera de gestionar els càrrecs del Departament d’Educació, que es basi en la seva professionalitat i no, en l’assignació d’aquests en funció d’una targeteta (normalment de plàstic) que disposin, amb el seu nom i unes sigles concretes. Llàstima que tot això sigui una vulgar utopia.

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
Jordi Martí

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

1 Comment

    Deja un comentario

    EDUENTERTAINMENT

    Cuando la Educación se convierte en espectáculo

    En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
    close-link