Malbaratant diners en Educació a Catalunya?

Sembla ser que no s’hi poden estar de malbaratar diners que haurien d’anar a l’Educació, en unes partides, més o menys qüestionables, que només beneficien a determinades empreses i multinacionals. Aquest és el cas dels quasibé 12 milions d’euros que es destinaran al finançament dels llibres de text i el material didàctic i informàtic, en els centres sostinguts amb fons públics. Per si no fos prou elevada aquesta despesa en objectius tan prioritaris, també s’atorgarà ajuts (en forma de beca) de 105,00 euros per alumne per adquirir llibres de texts i material didàctic i informàtic. La qual cosa fa que, puguin arribar a ser, uns altres 5 milions d’euros (si calculem el nombre de beques que es van atorgar anys anteriors). Per tant, uns 17 milions d’euros destinats a llibres de text (en paper i/o digital) i a comprar algun aparellet més als centres (a banda dels milions amb maquinari que s’han injectat en el pla EduCAT1x1 els dos darrers anys), tal com ens diu la següent resolució.

Aquesta despesa, aplicant els criteris d’estalvi i retalls que s’estan aplicant a tots els àmbits educatius que no tenen a veure amb les editorials i empreses tecnològiques, podria haver anat destinada a:

  • Pagar les despeses de calefacció anuals de més de 300 centres educatius
  • Construir 4 centres educatius de secundària
  • Procedir a realitzar l’ampliació i millora de, com a mínim, una dotzena de centres educatius
  • Subvencionar el menjador escolar a més de 18000 alumnes al llarg d’un any
  • Pagar les despeses de funcionament anuals d’uns 80 centres educatius
  • Contractar uns 400 docents més, per a poder disminuir la massificació d’algunes aules i muntar grups de suport i atencions educatives específiques, etc.

Per tant, els retalls a l’Educació només existeixen per a coses «importants» que, per l’Administració Educativa de torn, són tan sols petites minúcies.

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
Jordi Martí

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

5 Comments
  1. Pot ser pixo fora de test, però em sembla haver entès que per cada l’euro que posa la cheneralitat, el menisterio en posa un altre…

    A part d’això… 20 M€ no és una gran quantitat quan es parla de pressupostos nacionals, ve a ser el que costa de fer 5 km d’autovia (Ui! autopista volia dir) què aporta més valor afegit?

    1. Em sembla que barrejar Educació i altres qüestions (com qui posa els diners -que per cert, els posi la Generalitat o el MEC surten de la butxaca de tots els contribuents- i, altres temes de reclamacions com pot ser el rescat del peatge de les autopistes), el que fa és embolicar i difuminar la importància que té la decisió de dotar amb quasibé 20 milions d’euros per comprar «llibres de text (digitals o en paper)» i «altres despeses no essencials».
      En una època de retalls massius en els pressupostos destinats a Educació, aquesta despesa en aquest tipus d’ítems, per beneficiar a determinades empreses (perquè algú ha de subministrar els mateixos) és el que és realment aberrant.
      I, crec que aporta bastant més valor afegit, més docents en l’aula, poder tenir els espais educatius a la temperatura adequada, fer gratuït el menjador escolar per quasibé 20000 alumnes, etc. que la inversió en uns béns de consum de segona si ens referim a les necessitats reals que té l’alumne.

  2. OK’s estem d’acord en que el capital públic, i per tant de tothom, s’ha d’administrar millor que el d’un mateix. Però, i la discussió podria eternitzar-se, crec que «el mal de l’escola» no és qüestió de 20 M€ més o menys, és un mal que ve de molt avall, la fantàstica feina de desprestigi del saber i la formació que han fet els mass-media, la subcol·locació dels titulats universitaris, la falta d’implicació real de les famílies en la educació real dels seus fills, la creixent diversitat d’alumnat, la manca d’espais d’atenció prioritària als alumnes amb comportaments disruptius, la homogeneïtat curricular que es pretén donar a tota la població, la inadequació de les habilitats d’una gran part del professorat (sobre tot d’ESO i postobligatòria), la baixa qualificació en ús de les TIC del professorat, la dolentíssima qualitat dels materials «educatius» digitals existents al mercat, la gran atomització dels professionals que el·laboren materials TIC i metodologies d’ús, la inexistent oferta d’alternatives a l’escolarització en grup als alumnes desmotivats per la formació formal i tradicional.
    Tot això i molt més, tothom en sortim esquitxats, des dels pares irresponsables, fins a l’Administració inoperant, passant pel professorat malformat. I al mig els alumnes, autèntiques víctimes del «tot plegat» més el que els arriba per altres vies, com ara TV, Internet, el carrer.
    20 M€ em sembla una quantitat insignificant mirant el que s’hauria de mirar, tampoc vull dir amb això que s’hagin de llençar a les escombreries, però segur que alguna part d’aquests 20 M€ traurà alguna cosa de profit.

    Salutacions i felicitats pel bloc.

Deja un comentario

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
close-link