Projecte Educatiu del Partit Popular

Avui, la majoria dels diaris es fan ressò del Projecte Educatiu que ha presentat el Partit Popular, el qual passo a analitzar en els seus principals postulats (no se realment per què ho faig ja que mai apliquen els seus plans quan manen, ni tan sols s’atreveixen quan tenen majoria absoluta, però anem a analitzar la seva utopia ). A propòsit, el seu Projecte Educatiu l’he tret de la pàgina web del Partit Popular, i el penjo a continuació per a no basar-me només amb les tendencioses informacions dels mitjans de comunicació: els afins al PSOE (com El País), els afins al PP (com ABC o La Razón), els afins a CiU (com La Vanguàrdia), o els afins a altres partits (potser m’equivoco en l’afinitat dels diaris, però molts cops ells mateixos ho reconeixen en els seus propis articles d’opinió).

Propuestas del PP para un pacto por la reforma y mejora de la educación en España (document en PDF)

En primer lloc afirmen que el resultat de la LOGSE és un fracàs, cosa en la qual n’estic bastant d’acord, sobretot per l’experiència diària al llarg d’aquestos anys de docència. L’esperit de la LOGSE podia ser bo en els seus inicis però ha estat un fracàs (per motius variats), tal com ens demostren totes les xerrades de les sales de professors en les quals he anat aterrant, i en els resultats dels nostres alumnes (a nivell de competències bàsiques, costa el trobar alumnes que sàpiguin llegir, escriure i realitzar les operacions matemàtiques en condicions a quart d’ESO, tanmateix haver fet un munt de matèries, les quals han anat repetint els seus continguts, ja que tenen els mateixos). El principal hàndicap que ha tingut aquesta llei, ha estat una insuficient dotació de recursos, ja que s’han malbaratat una gran quantitat d’ells en coses totalment inútils, i no en el dia a dia de l’alumnat. Tanmateix, el que es realment curiós, és que amb el munt de diners destinats a l’anglès, tinguem un alumnat que no sap dir ni quatre paraules en aquest idioma a l’acabar segon de batxillerat, segons paraules dels propis professors de la matèria (potser s’hauria de revisar el mecanisme d’aprenentatge lingüístic, i veure com s’està realitzant aquest en els països del nostre entorn).

Després de la parrafada anterior, anem a les propostes:

1. Millorar la qualitat educativa, centrada en els rendiments escolars, la qual cosa em sembla més que correcta, però tan sols em genera una incertesa…quin serà el mecanisme de l’avaluació d’aquests rendiments? El nombre d’aprovats? (cosa falsaria ja que actualment s’estan regalant els títols d’ESO a tothom, i per veure això només cal que algú tregui el nas en una sessió d’avaluació), un examen de competències bàsiques? (qui serà l’organ avaluador i el que dirà els continguts, ja que ens podem trobar que si els avaluadors són del propi centre, la majoria centres privats falsegin els seus resultats acadèmics com està passant actualment, ja que pagant podem fins i tot arribar a obtenir un títol universitari homologat), etc.

2. Formació bàsica comuna per tot l’alumnat i garantir els cossos nacionals de professorat, proposta desconeguda fins ara, ja que tenim tants sistemes educatius com comunitats (i no és per fer una competència de a veure qui té el millor sistema educatiu, sino per «putejar» a la comunitat de la vora, ja que LECs i similars no es basen en qualitat educativa, sino en interessos partidistes, i mai s’ha de deixar que els polítics de torn manipulin la seva llei educativa per formar als seus futurs votants), i permetre una major mobilitat del professorat, i els mateixos continguts per totes les comunitats, suposaria una major mobilitat  i amplitud de mires per l’alumnat. Però encara s’hauria d’anar més enllà, ja que estem a Europa, ens hauríem d’intentar homologar en currículum als països on tinguin el millor sistema educatiu, i adaptar-lo a la nostra casuística concreta.

3. Dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament, la qual cosa fa una mica de «tuf» a clucar l’ullet a centres privats (sobretot els religiosos), però que n’estic totalment a favor, sempre i quan s’eliminin els concerts innecessaris (ja que si un centre es concerta ha d’assumir l’ensenyament laic i constitucional). Estic a favor de l’escola catòlica privada (sense diner públic), i a més crec que ha d’existir perquè hi ha gent que vol aquell tipus d’educació pels seus fills, però mai es pot pagar amb diner públics aquest tipus d’ensenyament. I potser no és el lloc per entrar a discutir-ho, però com és que la majoria dels presidents de Comunitats Autònomes, líders dels diferents partits polítics (inclosos els d’IU), envien els seus fills a escoles privades i després, volen defensar les virtuds de l’escola pública. No us sembla una lliçó de fariseisme?

4. Llibertat d’elecció de la llengua vehicular. Per què no ho fa més fàcil el PP i dona llibertat al professor a que s’expressi en la millor llengua que conegui? (si parlem de comunitats autònomes amb dues llengües cooficials). Els professors som prou adults, per adonar-nos-en quan la majoria de la classe no ens enten, i no ens costa res adaptar-nos a la llengua majoritària de l’alumnat que tenim a les nostres mans.

5. Reforçar l’autoritat dels professors, cosa errònia, ja que crec que el que s’hauria de fer és educar en el respecte, però no tan sols als alumnes, sino als seus progenitors, ja que l’educació s’aprèn a casa, i si no és així, que s’adoptin les mesures convenients per penalitzar als progenitors, per haver donat aquesta nefasta educació als seus fills, ja que l’ambient familiar influeix molt en l’actuació del propi alumne dins l’aula. Com se li pot dir a un alumne que es dolent pegar a les dones si cada dia el seu pare està cruixint la seva mare?

6. Reduir un curs d’ESO i augmentar-ne un el Batxillerat, per fer aquesta sutura, per què no tornem a l’antiga EGB i al BUP, la qual cosa no era perfecta, però si molt millor que la d’ara. Jo estic d’acord amb aquest canvi, però s’ha d’anar més enllà, i replantejar-se si cal tornar a temps anteriors, on altres coses potser no, però l’educació funcionava bastant més bé que ara, amb molts més alumnes per aula, menys reixes, més llibertat per als alumnes, etc.

N’hi ha moltes més a comentar però em sembla que amb les anteriors ja us feu una breu idea de cap on va aquesta proposta. I si seguiu el meu consell, val la pena llegir-la amb atenció.

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
Jordi Martí

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

No Comments Yet

Deja un comentario

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
close-link