Tràfic d’internet «no educatiu» als centres catalans del pla eduCAT1x1

Darrerament molts mitjans de comunicació s’estan fent ressò de les pautes de conducta dels alumnes catalans en la seva navegació per internet, on s’avala la postura del Departament d’Educació de limitar l’accés dels centres a les xarxes socials i a les pàgines de descàrrega. El motiu que aleguen per fer-ho és la distribució d’aquest tràfic que presenten els centres (font: Diari El Punt)

Sembla ser que el que ha fet saltar les alarmes per establir aquest tipus de bloqueig, ha estat veure que Softonic (pàgina de descàrregues de programari) i Facebook (xarxa social) copsaven més del 30% del tràfic d’internet. Degut a això (segons el Departament d’Educació), els directors dels centres educatius inclosos dins del pla EduCAT1x1 han sol·licitat que sigui el propi Departament qui bloquegi aquest tipus de pàgines per a que no hi puguin accedir els seus alumnes.

Aquesta prohibició presenta força connotacions negatives, entre les que podríem destacar les següents:

  • Es manté l’ensenyament amb models antics, ja que només permetem que les xarxes dels centres accedeixin a les editorials i a quatre pàgines concretes (de nul interès i,  la majoria totalment innecessàries per als alumnes i per als docents interessats en millorar l’aprenentatge dels mateixos)
  • Prohibir les xarxes socials, quan a tota Europa s’estan establint mecanismes per a aprofitar-les per l’aprenentatge (amb la consegüent aparició d’una matèria per prevenir el perill d’aquestes) significa estar desfassats
  • La pàgina de softonic és una pàgina molt interessant, ja que hi ha nombrosos programes per a utilitzar en activitats concretes d’aula i no són sols «programes perniciosos» per als alumnes
  • Limitar i prohibir, enlloc d’establir mecanismes de diàleg no és una bona opció pedagògica, etc.

Per tant, considero que aquesta prohibició només pot ser deguda als següents motius:

  • Manca de capacitat de molts professors per utilitzar les eines pedagògiques que ens permet la xarxa, i de motivar els alumnes amb les mateixes, fent un ensenyament de qualitat i engrescador
  • Connexions a internet molt deficients, que no són capaces d’absorbir el fluxe de connexió que demanda una Escola veritablement 2.0 (ja que la web 2.0 no es tracta de la lectura dels pdf dels llibres de text digitals ni de l’ús de l’entorn moodle de torn)
  • Por dels equips directius «al desconegut», ja que ara es troben inmersos en un pla que molts d’ells es van veure obligats a acceptar, i s’estan trobant amb problemes de determinats tipus (ciberbullying, pèrdues de temps en l’ús dels miniportàtils -manca de bateria, mal funcionament, lentitud, impossibilitat de veure què fan els alumnes, etc.)
  • Manca de formació als docents per part de l’Administració pertinent per enfrontar-se als reptes a l’aparició i incorporació d’aquestes noves eines a l’aula, etc.

No soc partidari de les prohibicions i, molt menys quan aquestes no estan justificades. Els beneficis que comportaria la seva inexistència serien increïblement valuosos pels alumnes, però malauradament sembla que les Administracions Educatives no estan per la labor i trien l’opció més fàcil de prendre.

 

 

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
Jordi Martí

Docente desconcertado que intenta encontrar su lugar en un mundo que no entiende. O que prefiere no entender.

5 Comments
  1. Y añadir el tiempo que se pierde en cada clase configurando los equipos, por lo menos en mi colegio, se perdían siempre los 20 primeros minutos de cada clase buscando soluciones a los problemas que surgen, que si a mi no me carga la animación, que si el sonido no me funciona, que si no me queda batería, que si nos han bloqueado por realizar muchas peticiones etc.

    Desde que empezaron los problemas, en mi clase tomamos una determinación, únicamente utilizamos los portátiles para determinadas actividades, búsqueda de información, ver algún vídeo etc, pero seguimos utilizando los libros y los cuadernos en papel ( pienso que hay que fomentar la escritura en papel y no eliminarla como parece que se pretenda).

    Yo valoro el esfuerzo, y prefiero un trabajo pésimo realizado a bolígrafo,con faltas de ortografía, cortando fotos y pegándolo con pegamento, y donde los alumnos busquen en diversas fuentes de internet y en papel, que no lo que parece que este de moda un trabajo realizando en openoffice , con textos redactados perfectamente sin ninguna falta, y maquetación impresionante, basandose en el conocido copy paste.

    Claro para los profesores es más cómodo lo segundo, yo me tiro para corregir cada trabajo bastante tiempo pues sin herramientas informáticas no hay perfección, pero hay esfuerzo.

  2. Quería aportar una reflexión importante, y es que este estudio se ha realizado sobre la tasa de transferencia de datos, lo que falsifica enormemente los resultados. Lo que se tendría que estudiar son las visitas o las páginas vistas de los diferentes sitios.

    No se puede comparar la transferencia de datos de una descarga de 10Mb en softonic o de una actualización de windows o de Adobe con una visita a una página de Google.

    Para que entendamos estos resultados tenemos que tener en cuenta lo siguiente:

    – Páginas como softonic, adobe o windows update sirven generalmente para bajar software lo que representa un volumen de datos enorme por pocas veces que se utilice al año.

    – Páginas como Teide digital (cuya confección está totalmente realizada en flash) también consumen mucha transferencia de datos.

    – Páginas como Facebook utilizan menos transferencia de datos aunque las fotos también pesan lo suyo.

    – En cambio páginas como la de resultados de Google, o una página de Wikipedia no representan casi nada a nivel de transferencia de datos.

    Por este motivo, encuentro que este estudio tiene muy poco valor. En el mundo web cuando se estudia el tráfico siempre se utilizan datos de visitas, de páginas vistas, de rebote, etc… Nunca de transferencia de datos. Esto pone seriamente en cuestión la competencia de las personas que realizaron este estudio.

  3. No crec que el «Falsebook» sigui l’eina més ideal per l’eduació.
    I a alterbatives més decents, com el Moodle o Google docs.
    Tambè posaria Google Wave, però visto lo visto…
    Que es limiti l’accès em sembla perfecte.

Deja un comentario

EDUENTERTAINMENT

Cuando la Educación se convierte en espectáculo

En un contexto en el que el espectáculo educativo está a la orden del día, conviene reflexionar acerca de la implicación de este "eduentertainment" en nuestras aulas.
close-link